Especial Eleccions al Parlament de Catalunya 14-F: la convocatòria
Inversemblant tot el procés de la convocatòria de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021, primeres eleccions al territori català en el marc de la COVID-19, que han generat tot un conjunt d'opinions favorables i contràries al fet de fer-les i/o al fet d'ajornar-les per motius sanitaris i/o polítics dins d'aquest àmbit pandèmic sense precedents. Primerament, es convoquen; seguidament, es postposen; i, finalment, el poder judicial dictamina que aquests comicis s'han de realitzar en la data prevista, 14 de febrer, sí o sí.
Una vegada més, la realitat supera la ficció. Aquesta realitat ens mostra una societat desdibuixada en un marc amb un llenç pinzellat amb traços d'un profund surrealisme dalinià, ple de notes i matisos assonants d'interessos i contradiccions en un paisatge distorsionat per la crisi sanitària, econòmica, política i social.
Davant aquesta situació, molts ens preguntem: Algú pot assegurar la plena protecció davant la Covid-19 dels centenars de persones que han de ser a les meses electorals? De veritat no ha hagut temps, durant quasi un any de pandèmia, de modificar la llei per tal de poder exercir el dret a vot de manera telemàtica? Fins quan els esdeveniments que es desenvolupen a Catalunya estaran marcats pels tribunals? Reflexió apart, centrem-nos ara en la cronologia de la convocatòria electoral.
La convocatòria: 14-F
La Generalitat va anunciar la convocatòria de les Eleccions al Parlament de Catalunya al DOGC el passat 22 de desembre, marcant la data del 14 de febrer com el dia de la celebració dels comicis.
Prèviament, i pendent de la possible inhabilitació que havia de venir, el President Quim Torra va formular, a la Comissió Jurídica Assessora, a principis d'agost, una petició de dictamen sobre el dret de vot en situació de pandèmia, per a poder analitzar els escenaris possibles i les mesures a adoptar. Uns dies abans de la inhabilitació, a finals de setembre, la Comissió va informar que la Generalitat podria ajornar i suspendre les eleccions sempre i quan les mesures adoptades per tal de garantir el ple exercici del dret de vot fossin insuficients.
L'ajornament: de 14-F a 30-M
El passat 15 de gener, la Generalitat publica al DOGC el Decret 1/2021 pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament a causa de la crisi sanitària provocada la pandèmia.
Aquell mateix dia, hores abans, els grups amb representació al Parlament i el Govern es van reunir a la «taula de partits», creada al desembre per tractar la singularitat d'aquestes eleccions, on van acordar per majoria ajornar el procés electoral fins al 30 de maig, tot i l'oposició del PSC, que proposava l'ajornament, com a molt tard, entre el 14 i el 21 de març, argumentant que l'endarreriment fins el maig significaria frenar la seva bona dinàmica a les enquestes i donar marge per recuperar-se als partits que tenen els sondejos en contra.
Recordem però, que el Síndic de Greuges ja havia demanat, a finals de novembre —un mes abans que Pere Aragonès signés la convocatòria automàtica—, promoure una llei electoral parcial que facilités el vot en pandèmia.
La suspensió de l'ajornament: el TSJC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [TSJC] pot anul·lar el Decret 1/2021 de la Generalitat si admet a tràmit els recursos presentats pocs dies després per alguns ens polítics o particulars. De fet, així va ser.
Lliga Democràtica, Izquierda en Positivo, Impulso Ciudadano, Federalistes d'Esquerres i un particular, van presentar diversos recursos contra el decret d'ajornament electoral.
Però va ser el recurs d'una persona particular el que va suscitar totes les alertes, seguit de la formació Izquierda en Positivo. L'advocat i ex-agent dels Mossos, J. A., va presentar un recurs amb petició de «cautelaríssimes», fet que dona als tribunals un marge de 24 hores per a resoldre el recurs. Finalment, el 19 de gener, el TSJC va admetre a tràmit aquestes mesures cautelaríssmes, paralitzant així, temporalment, el Decret d'ajornament electoral. Unes hores més tard, el TSJC també va estimar les cautelaríssimes de la formació extraparlamentària Izquierda en Positivo.
El Govern, després de conèixer aquesta primera decisió temporal del tribunal, va reactivar el procés electoral per tal de complir la resolució judicial. Meritxell Budó i el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, van defensar que la decisió de l'ajornament dels comicis té una base jurídica sòlida i van demanar «celeritat» al Tribunal per resoldre sobre el fons de la qüestió el més ràpid possible.
Novament, una decisió presa del Govern és tombada per la justícia. El TSJC va anunciar que abans del 8 de febrer —en plena campanya electoral— tindrien la resolució final als recursos presentats.
Tanmateix, davant la urgència del tema, el passat divendres 29 de gener, unes hores més tard de l'habitual enganxada de cartells de l'inici de campanya, el Tribunal va dictaminar que el 14-F seguiria vigent, anul·lant així el decret de la Generalitat publicat 15 dies abans.
Els magistrats van argumentar la seva decisió, bàsicament, en tres punts: el democràtic, el sanitari i el jurídic. Des del punt de vista democràtic, si no es celebren les comicis en la data de convocatària, «s'obriria un període perllongat de provisionalitat que afectaria el normal funcionament de les institucions democràtiques». D'altra banda, les mesures sanitàries «no limiten desplaçaments per activitats no essencials». Jurídicament, la convocatòria oficial del 14-F «compleix allò determinat en el marc constitucional i legal», no posant en risc el principi democràtic.
Finalment, el passat 2 de febrer, el Govern va decidir no presentar cap recurs en contra d'aquesta sentència dictada pels magistrats del TSJC.
