L′Alzina
Les relacions tòxiques [2]

En l'article del passat mes de setembre iniciàvem el tema de les relacions tòxiques, altrament dites, des del model de l'Anàlisi Transaccional, «Joc psicològic». En el present, explicarem com detectar si estem dins d'una relació d'aquest tipus.

Detectar si estic dins d'un «Joc psicològic» és possible

Per no dramatitzar aquest tipus de relacions, podem dir que segurament totes les persones estem immerses en algun tipus de joc psicològic o ho hem estat en algun moment, en major o menor grau, en les nostres relacions quotidianes, ja sigui en l'entorn laboral, en el personal o en el familiar. En termes empresarials aquest tipus de relacions s'anomenen relacions improductives.

Hi ha una sèrie de característiques que defineixen una relació de «joc psicològic». Si les coneixem, ens ajudarà a esbrinar si ens estem relacionant amb algú des d'aquesta dimensió tòxica i, conseqüentment, ens servirà per si volem deixar de fer-ho.

Anem ara a assenyalar algunes característiques generals dels jocs psicològics. Identificar-les ens pot ajudar a detectar en quines relacions és possible que estiguem establint jocs psicològics.

• S'utilitzen de forma inconscient. La persona que s'ha habituat a utilitzar aquest tipus d'estratègies, ho ha fet a través d'assaigs/errors executats de forma no premeditada al llarg del temps i la socialització. Sempre parlem en termes genèrics. Això no significa que no hi hagi jocs psicològics conscients. Aquesta relació de maltractament psicològic [quan és conscient i premeditat] s'ha vingut a denominar d'una forma concreta actualment: mobbing. Però els jocs que juguem en el dia a dia amb persones amb qui ens relacionem de forma habitual en els diferents entorns els considerarem inconscients. Desconeixem que formen part d'un mecanisme destructiu, no autèntic, que empobreix; i desconeixem els efectes negatius que suposen.
• Es donen entre persones que es coneixen molt. Si no fos així, no s'hagués pogut aprendre quin és el punt feble emocional de la persona amb la que s'establirà el joc. Per això es dona moltes vegades paradoxalment entre persones que s'aprecien, s'estimen o es coneixen molt.
• S'utilitzen moltes transaccions ocultes o de doble fons, que són comunicacions subtils que suposen insinuacions, carotes, indirectes, sarcasmes… Tractarem aquest tipus de comunicació en un proper post.
• Es juguen des d'actituds o posicions existencials negatives [prepotència, arrogància, passivitat, negativitat…]. El tema de les posicions existencials les tractarem en un altre post de forma específica.
• Cobreixen una necessitat humana d'obtenció de Carícies o Reconeixements [més endavant tractarem en concret aquest tema en algun altre article].
• Es desenvolupen amb una vivència de malestar d'una o ambdues parts, es donen discussions fortes, crits o retrets, i acaben malament. En l'àmbit laboral, en una reunió convulsa amb algun tipus de joc psicològic hi ha un boicot constant dels objectius i no s'avançarà en l'ordre del dia, però si en el malestar i en l'enrariment del clima humà. No s'arriba a la solució del problema que s'havia de tractar, la comunicació s'ha desenvolupat partint d'actituds defensives i d'atac, justificacions, retrets i recerca de culpables.
• Els rols que donen lloc al joc psicològic són interdependents. És a dir, no existeix la Víctima si no hi ha un Salvador disposat a fer-li el joc i no hi ha Perseguidor si no hi ha Víctima disposada a jugar. Una vegada detectat que s'està dins d'una situació de comunicació amb joc psicològic, per sortir d'ell, el primer que hem de preguntar-nos és: «Què és el que realment busco, quin és el meu objectiu quan em comunico amb tal persona?».

Alguns exemples quotidians de Jocs Psicològics

El «burleta»: la persona que necessita demostrar que està per sobre dels altres i utilitza frases burletes [PERSEGUIDOR].

El «cavaller»: dona ajut i favors als altres per poder mantenir una relació de dependència envers ell [SALVADOR].

El «rondinaire»: es lamenta constantment de la seva situació per provocar en els altres sentiments de llàstima i evitar que ningú no li creï problemes [VÍCTIMA].

Aquests són tres exemples típics de rols [no de persones] que es juguen en relacions amb jocs psicològics. En propers posts entrarem més al detall amb cada un dels rols de Víctima, Perseguidor i Salvador.

Pep Camps Barnet Coach i Pedagog