Com detectar i afrontar les relacions tòxiques [1]
Un motiu freqüent de consulta en coaching personal és el patiment del qui ve a la consulta dins d'una relació amb una persona estimada, on s'ha entrat en un cercle viciós de discussions i malestar. Amb l'article d'avui, ens capbussem en el que s'anomena, des del model psicològic Anàlisi Transaccional, Jocs psicològics.
Què és un joc psicològic?
T'ha passat alguna vegada que, sense voler i, de forma automàtica, com si d'un hàbit creat inconscientment es tractés, et veus immers en una discussió circular i recurrent amb una persona que t'estimes molt i amb la que fa mot de temps que convius o has conviscut? És possible que si et passa això estigues dins del que el model psicològic transaccional —del que ja hem parlat altres vegades en d'altres articles— defineix com a JOC PSICOLÒGIC. Vindria a ser el mateix que una relació tòxica, que potser et sona més que no pas el primer terme, ja que en els darrers anys s'utilitza amb freqüència.
El joc psicològic és una manera de relacionar-se entre dues persones o més, des de tres rols diferenciats però interdependents: el SALVADOR, la VÍCTIMA i el PERSEGUIDOR. Quan dues persones que estan dins d'aquest tipus de relació es comuniquen, poden començar amb una conversa amb una petita crítica, retret o opinió que desencadena una discussió en la que el malestar va creixent fins que esdevé un «final tràgic». Aquest final pot ser de diferents nivells de gravetat, des d'un cop de porta violent i ignorar-se durant unes hores fins la violència física i, fins i tot, la mort.
Com podeu veure, la paraula «joc» en aquest context no té cap connotació positiva, ni lúdica, ni divertida, ans el contrari: els jocs psicològics aporten insatisfacció i sentiments negatius en els millors dels casos.
El Triangle dramàtic: la Blancaneus, la Bruixa i el Príncep
El funcionament d'aquests tres rols de manipulació inconscient es representen gràficament a través d'un triangle, on en el vèrtex es posicionen la Víctima, el Perseguidor i el Salvador. Molts dels contes populars reprodueixen els rols interdependents dels seus protagonistes. En el cas del conte de la Blancaneus, la protagonista necessita del Príncep valent que acudeixi al seu rescat, a l'hora que la Bruixa necessita una víctima a qui generar por, i així confirmar una necessitat de perseguir per poder subsistir. Igualment, si no existís la Bruixa, el Príncep també desapareixeria, ja que no hauria ningú de qui salvar a la princesa. Per la mateixa regla de tres, si en el món no hi haguessin Blancaneus, perdria total sentit que perseguidors i salvadors juguessin els seus rols. Des de petits, hem anant escoltant i ens hem anat creient que aquest tipus de relacions humanes de dependència emocional són naturals i necessàries i el que passa és que després esdevenen relacions tòxiques. Tenim integrat en la nostra cultura, valors i creences que personatges bons i dolents formen part ineludible de la les nostres vides, quan la bondat i la maldat no existeix —és una creença—, sinó que és una invenció per a interessos de diferent naturalesa. Ens ho han inculcat conscientment o inconscient, però el que mai ningú no ens ha explicat ni ens ha suggerit que ens ho deduïm nosaltres mateixos, és si realment els personatges pretesament bons del relat van acabar menjant anissos feliçment o quant de temps ho van seguir fent tancats dins del castell.
El terme «Joc Psicològic» va ser creat pel psicòleg transaccional Stephen Karpman l'any 1972 i s'ha convertit en una de les eines més potents de l'Anàlisi Transaccional per analitzar la qualitat de la comunicació humana i per entendre la gènesi de les relacions tòxiques.
Pep Camps Barnet Coach i Pedagog
