Com detectar i afrontar les relacions tòxiques [3]: exemples
Tal com vam anunciar en el segon article dedicat a les relacions tòxiques, avui il·lustrarem amb uns quants exemples cada un dels rols de Víctima, Perseguidor i Salvador. Així serà més fàcil que pugueu identificar situacions personals en les que estigueu immersos en aquest tipus d'interaccions i decidiu allunyar-vos o redirigir-les. Vegem els següents exemples, focalitzats a la feina i a casa. Il·lustraré els tres rols seguint els mateixos exemples.
El Perseguidor: «tu mateix…»
A la feina
El Daniel, cap de l'equip de muntatge, li diu al Fèlix, que fa poc temps que ha entrat a l'empresa i que mostra una forta inseguretat en la seva conducta: «Avui hauràs de quedar-te més hores. És el que hi ha. Si no vols, assumeix les conseqüències. La cua de l'atur és llarga».
A casa
El pare li diu a la seva filla Mònica, de 17 anys, amb tonus d'amenaça i escridassant: «Ets una egoista! Només penses en tu! Mataràs a disgustos a la teva mare! Si avui tornes més tard de les 12, no entraràs més a casa!».
La Víctima: «pobre de mi…!!»
A la feina
L'Àlex, per rebre ajut de la Raquel, la seva companya de treball, li diu: «Ai, si sabessis el malament que ho estic passant, tu no et fas la idea de com em tracten, sempre soc el culpable de tots els errors del meu equip!».
A casa
Abans de l'episodi on el pare ha «perseguit» a la seva filla Mònica, la mare d'aquesta s'ha estat lamentant al seu marit «No puc més… la Mònica no m'ajuda… em parla malament… després de tot el que hem fet per ella… ens ho paga d'aquesta manera!!!».
El Salvador: «deixa-ho en les meves mans»
A la feina
Seguint l'exemple anterior, Raquel li diu a l'Àlex: «No pateixis, jo soc aquí per ajudar-te, deixa'm a mi aquest assumpte, que jo sé el que et convé».
A casa
També seguint amb l'exemple de la família, el marit «salva» a la seva dona fent de mitjancer entre ella i la Mònica.
Encara que puguin semblar rols molt diferents, la veritat és que un «jugador habitual» pot circular d'un a un altre segons la necessitat, la situació o la persona que es manipuli. Només afegir, tal i com vam apuntar en el segon article dedicat als jocs psicològics, que aquests actes que he definit com a «manipulació» són en la immensa majoria de casos inconscients, és a dir, no premeditats i que formen part d'aprenentatges adquirits per hàbit i sistemes de vida i de patrons relacionals.
Jugant a saltar d'un rol a un altre
Veiem un exemple de com dues persones poden anar saltant d'un vèrtex a un altre del triangle situant-se en diferents rols en una escena curta de temps:
El David es va casar amb 30 anys i als 32 es va separar. La mare del David va patir en els dos moments. Quan es va casar, pel lligam que tenia amb el David. I li deia: «Em fas patir David… Estàs bé? Et veig molt diferent. Gairebé ni em truques…» [rol de víctima].
I de vegades li deia: «Qui t'ha vist i qui et veu! No ets el mateix d'abans!» [rol de perseguidor].
I quan es va separar, també patia. Li feia trucades a diari i li deia: «Com estàs fill meu, necessites alguna cosa, vols que vingui a ajudar-te en alguna cosa…?» [rol de Salvadora].
A les quals el David responia de forma similar a «Nooo mare, ja t'ho he dit mil vegades! Em tractes com a un nen petit!» [rol de Perseguidor]. I aquesta sèrie te transaccions es repetien circulant d'un rol a un altre, tant per part de la mare com per part del fill, portant a ambdós a sensacions de malestar, culpa, estrès, esgotament emocional, ganes de distanciar-se…, tant abans del diàleg com durant i al final d'aquest.
Bé, espero que aquests exemples hagin estat prou entenedors i que us hagin servit per identificar si en algunes ocasions caieu en els paranys tòxics i decidiu si us convé seguir mantenint la situació.
Convido a que opineu i demaneu més informació o aclariments si no ha quedat prou clar. El Joc Psicològic és un dels conceptes i eines més potents aportats pel model psicològic Anàlisi Transaccional.
Pep Camps Barnet Coach i Pedagog
