Com em comporto: el meu estat 'adult'
El mes passat, explicava la part del comportament humà més tradicional i normatiu, anomenat des de l'Anàlisi Transaccional Estat del jo PARE. Avui, seguint amb el mateix model psicològic, abordarem l'estat del jo ADULT.
L'estil de comportament adult
L'estil de comportament ADULT és aquell en el qual apliquem la nostra capacitat raonadora per analitzar una situació de la manera més objectiva possible per prendre una decisió. Dins del nostre estat adult, actuem d'una manera reflexiva, deixant de costat els sentiments i aquelles creences i pensaments que poden ser subjectius. L'estat ADULT respon a allò que convé fer.
Diferències entre el comportament «adult» i el comportament «pare»
Possiblement el millor que podem fer per entendre les formes d'actuar és il·lustrar-lo a través d'un exemple. Som-hi doncs.
Imaginem que, després d'esperar-nos mitja hora en un restaurant que ens portin el primer plat, el cambrer ens porta un plat que no hem demanat. Li diem que aquest no és el que hem demanat i ens respon: «Vostè sabrà el que ha demanat, però jo sé el que he escoltat…»
Si els pensaments de l'estat PARE serien del tipus: «aquest home és un impresentable», «no són formes» o «aquest home es mereix un escarment», els pensaments de l'estat ADULT es podrien assemblar a «està atabalat per tanta feina», «què li deu d'haver passat?» o «a veure com solucionem aixó». Es veu la diferència? Mentre que els pensaments de l'estat PARE es basen en judicis de valor i són més rígids, els de l'estat ADULT s'orienten a la recerca de causes i solucions i són més flexibles.
Pel que fa als comportaments —accions— de l'estat PARE, serien del tipus: dir-li que és un mal educat, dir-li que avisi immediatament a l'encarregat del restaurant o manifestar-li que el client sempre té la raó. Si actuéssim des de l'estat ADULT, li preguntaríem si està segur que no és ell qui s'ha equivocat, li explicaríem les raons per les quals no estem d'acord i demanaríem una solució o faríem una queixa escrita argumentada. Si ens hi fixem, donar ordres, fer crítiques o recórrer a refranys o frases fetes són accions típiques del comportament PARE. Pel que fa el comportament ADULT, acostuma a preguntar, negociar, argumentar i arribar a acords.
Versions positives i negatives de l'estat de personalitat «adult»
Teniu ara informació sobre els vostres patrons de comportament? Teniu tendència a actuar i pensar des del vostre PARE interior? O esteu més acostumats a fer-ho des del vostre estat interior ADULT? O sentiu que teniu més tendència a actuar en base a les vostres emocions? —en aquest cas, no us perdeu el proper post d'aquesta categoria, ANÀLISI TRANSACCIONAL, dedicat al NEN interior—. Com hem dit en posts anteriors, no hi ha un estat de comportament millor que un altre, sinó que dependrà d'un munt de variables: a qui m'adreço, on, en quines circumstàncies, què vull aconseguir…? Però sobretot amb quina ACTITUD, el que acostumem a dir el COM de la comunicació. A continuació m'explico.
L'estat de la personalitat «adult» positiu
Bé, «positiu» és una manera de dir-ho, per entendre'ns ràpidament. Però seria més encertat segurament parlar d'ADULT eficaç o «ben enfocat». L'anàlisi d'una situació, la recerca de dades objectives, la reflexió i l'avaluació que ens porta a la presa de decisions sempre és desitjable si tot plegat està acompanyat d'una actitud PROACTIVA, que suposa sobretot un component de valentia i d'orientació a l'acció. Seguint amb els exemples, suposem que volem canviar de feina, ja que no ens satisfà l'actual. Això suposarà una anàlisi de les pròpies competències, del mercat, de les ofertes a les quals optem, de la qualitat del currículum… I després d'un temps concretat per a l'estudi de totes aquestes variables i d'avaluar les opcions reals que tenim, caldrà prendre una decisió, segurament sense saber si serà l'encertada o no. Però ho haurem de fer. Esteu d'acord?
L'estat de la personalitat «adult» negatiu
També serà més adequat parlar d'ADULT ineficaç o «desenfocat» enlloc de negatiu. Si el mateix aparent procés d'anàlisi i presa de decisions no es materialitza en accions i no acaba més que en això, en aparença, hem de començar a sospitar que alguna cosa no ha funcionat. No em refereixo a que no haguem trobat feina, sinó al fet que ni tant sols hem iniciat el procés de recerca i tot s'ha quedat en una bonica planificació, però no executada. Potser hi ha hagut un excés d'anàlisi que ens ha esgotat? Potser un excés de dades o unes fonts inadequades on recollir-les ens han desanimat? O qui sap si, després d'un temps d'anquilosament integral, se'ns ha despertat una POR enterrada que ens ha bloquejat…
Bé, just aquí ho deixem en el punt per poder abordar l'estat de la personalitat NEN, cosa que farem en el proper article.
Molta salut i bones reflexions!
Pep Camps Barnet Coach i Pedagog
