promo serveis | coaching
14-06-2022 #248

Com em comporto: el meu estat 'Pare'

248-coaching-com-em-comporto-1652394671

El mes passat, plantejava l'Egograma com a una eina per poder identificar els propis ESTATS DEL JO o estils de comportament. Avui, seguint amb l'Anàlisi Transaccional com un model que ens aporta conceptes i recursos per al canvi personal, abordarem l'estat del jo «Pare».

L'estil de comportament paternalista

Recordem que aquest estat de comportament reprodueix els aprenentatges adquirits dels nostres pares o figures que han influït en la nostra vida, sobretot quan érem infants. Una bona part del que pensem, que alhora condiciona la forma com actuem, parteix de l'adquisició i integració inconscient d'una sèrie de valors, creences, tradicions, prejudicis, cultura… Això no significa que no podem canviar pensaments, creences i formes que tenim de veure les coses si ens convé, ja que la realitat no existeix, sinó la percepció que tenim de la mateixa.

També vam avançar que l'estat PARE té dues variants. A una l'anomenem PARE CRÍCTIC i a l'altre PARE PROTECTOR. Algunes de les funcions del PARE CRÍTIC són: jutjar, criticar, ordenar, manar, moralitzar, adoctrinar, posar límits… i alguns adjectius que defineixen la manera d'actuar d'una persona quan està en aquest estat són: autoritària, manaire, dominant, perfeccionista, dura, rígida, perseverant, ordenada…

Pel que fa a les funcions del PARE PROTECTOR són: protegir, guiar, ajudar, acaronar, empatitzar, acompanyar, tranquil·litzar… I alguns adjectius que defineixen la manera d'actuar d'una persona quan està en aquest estat són: comprensiva, empàtica, solidària, tranquil·la, amistosa, dona confiança…


Ni polis bons ni polis dolents

Si t'hi fixes, en cap dels casos he definit els comportaments com a millors o pitjors, o com a conductes a potenciar o a evitar, o al menys aquesta ha estat la meva intenció. Ara bé, gairebé segur que tu t'identifiques més amb un estat PARE que no pas amb un altre. És així? Podríem dir que domines o se't dona millor un estat que un altre? És possible que tinguis més dificultats en aplicar unes funcions que unes altres? O que, en funció d'això, dominis o et desenvolupis millor en un tipus de conflictes que en uns altres? O no és així i creus que apliques igual d'eficaçment el teu PARE CRÍTIC que el teu PARE PROTECTOR i que ho fas quan cal fer-ho? Si vius en parella i tens fills o filles, t'has plantejat si un membre de la parella actua més en un tipus de situacions i l'altre en unes altres, en funció de l'estat que requereix la situació? Si és així, creus que això és el millor? Creus que val la pena fer algun canvi en aquest sentit, per exemple, saber posar més límits i no ser tant comprensiu? Com t'hi sents amb tot això?

A part d'aquests plantejaments, ara ho complicaré una mica més. Fins ara he intentat que et plantegessis si et mancava una conducta més «crítica» o més «protectora». Ara ho faré a l'inrevés, ja que potser el que et preocupi no sigui la mancança, sinó l'excés. És possible? O més que l'excés, potser millor «les formes», com es diu popularment. Vull dir, per exemple, que no és el mateix ajudar amb la vivència interior de «tots ens mereixem ser ajudats i necessitem ajuda en algun moment donat», que fer-ho amb la de «pobret, l'ajudaré, sense mi no se'n sortirà». La POSICIÓ EXISTENCIAL inherent a l'acció d'ajudar és molt diferent en ambdós casos —ja tractarem aquest terme en un proper article—. M'explico? Tornaré a llençar-te algunes preguntes. T'adones si crides per fer-te escoltar i després et sents malament? Tens tendència a jutjar i això et genera discussions? Dones consells quan ningú no te'ls demana? Ajudes alguna persona i després t'adones que realment no l'has ajudat? Ets tant rígid/a que potser les persones t'eviten?

Tant si et planteges un canvi en tu mateix/a perquè et trobes mancat d'un recurs com si te'l planteges perquè l'utilitzes de forma exagerada o inadequada, enhorabona! Estàs fent un pas molt important per poder créixer. El problema és quan algú no identifica res a canviar en sí mateix i et diu alguna cosa així com: «jo soc així, i ni res ni ningú no em farà canviar».


Pep Camps Barnet Coach i Pedagog

comparteix la notícia...