La reivindicació de la jornada del Primer d'Octubre es desenvolupa en un moment de convulsió política a Catalunya
Enguany, la diada de l'1-O s'ha celebrat en un marc de trencament polític i de canvi de govern, el qual no afavoreix l'estabilitat social i política, ni l'esperit d'unitat en el camí per a la independència del poble català. Això sí, malgrat aquesta desunió governamental, el pacte de govern a nivell local entre ERC i JxPsiP-Junts continua viu i assegura la governança fins al final de la legislatura.
Malgrat les desavinences del govern de la Generalitat de Catalunya, l'esperit del Primer d'Octubre continua intacte i a PsiP i arreu del país, es va celebrar amb total llibertat i amb les mateixes ganes del primer dia. D'aquesta manera, novament la ciutadania dona una lliçó de força i ganes als governants de la nació.
Commemoració de l'1 d'Octubre a la vila
A la vila, la gent que va voler celebrar i commemorar la jornada es va aplegar davant de l'Institut Ramon Casas i Carbó, punt de partida de la manifestació d'enguany, on va acabar aquell memorable dia amb el recompte de vots. Des d'allà, la manifestació es desplaçar fins a la Plaça de l'1 d'Octubre amb les habituals crides de llibertat, d'independència i de no oblit.
Una vegada a la Plaça, els assistents van poder fer el logotip «1-O» amb flors, concretament pensaments de color groc. A més, es va poder escoltar un breu àudio del que va passar aquell dia de 2017.
Seguidament, es va llegir un manifest de recordatori i reivindicatiu, consensuat amb la Comissió organitzadora.
A continuació, palauencs i palauenques van plantar una olivera amb un missatge a les arrels. Malauradament, alguna persona o persones incíviques ja l'havien escapçat i tallat a l'endemà.
Més tard, els músics «Palau Música Llibertat» van amenitzar l'acte amb cançons que tots vam cantar. Finalment, el Cant dels Segadors va cloure l'acte i es van repartir els pensaments entre els assistents.
La jornada a la capital
La celebració de la jornada del Primer d'Octubre a Barcelona es va realitzar a la tarda a l'Arc de Triomf, concretament al Passeig de Lluís Companys. Segons la Guàrdia Urbana, uns 11.000 assistents van participar a l'acte, entre ells, alguns dels palauencs i palauenques que al matí s'havien manifestat a la Plaça de l'1 d'Octubre.
Prèviament, l'ANC amb la nova presidenta, Dolors Feliu, que substitueix a Elisenda Paluzie, va commemorar l'1-O amb un mur d'urnes per simbolitzar la distància entre la gent.
Entre els assistents, diferents representants polítics i també del món cultural, com, per exemple, el ja exvicepresident, Jordi Puigneró, Marta Vilalta, Dolors Sabaté o Lluís Llach.
La presidenta de l'ANC va fer una crida per organitzar una gran conferència nacional per la independència. Per la seva part, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, va fer una crida a la unitat de totes les forces polítiques.
També va participar a l'acte a l'Arc de Triomf l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ho va fer de manera telemàtica. Puigdemont va fer una crida a la unitat de l'independentisme i va reivindicar una taula de negociació «a la qual hem d'estar enganxats: la de Junts, ERC i la CUP».
L'acte va cloure amb el Cant dels Segadors.
La trencadissa
Com a contrapunt a aquesta jornada de reflexió, d'unitat i de reivindicació, el passat 28 de setembre Pere Aragonès va destituir el vicepresident Jordi Puigneró i va abocar Junts a decidir sobre la permanència al Govern de la Generalitat.
El president va fulminar el vicepresident de l'executiu arran del xoc al Parlament motivat per la qüestió de confiança i després d'una llarga jornada de tensió a Palau: «És un pas que em dol». Aragonès va justificar la destitució de Puigneró i la va vincular a la necessitat de dotar d'estabilitat el Govern. «En moments difícils és imprescindible acompanyar la ciutadania i traslladar-li seguretat, oferir-li la confiança necessària, alçar el cap i avançar. Les desconfiances no ajuden a complir aquest objectiu». El president va remarcar que la seva responsabilitat «és pensar sempre en el bé comú, i la ciutadania necessita institucions i governs estables, que estiguin al 100% al seu servei», i va apuntar que això no és «compatible» amb la qüestió de confiança reclamada per Junts.
La reacció de Junts
A la mitjanit, Carles Puigdemont va mostrar el seu suport a Puigneró, a qui va agrair la «lleialtat a Catalunya».
Pocs minuts mmés tard, Junts va emetre un comunicat en què considera un «error històric» el cessament de Puigneró perquè «posa en perill» el projecte independentista. Segons el partit, es «vulnera» l'acord de legislatura. A més, la formació va comunicar que es reuniria l'executiva per decidir si accelerar o no la sortida del Govern.
La decisió de l'executiva va ser clara: tots els consellers de Junts van posar el càrrec a disposició del president.
El nou Govern
Davant de la decisió presa per l'executiva de Junts, consellers que caldrà remodelar, incloent-hi el Departament de Polítiques Digitals i Territori que dirigia l'exvicepresident Jordi Puigneró cessat.
El passat 10 d'octubre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya —DOGC— va publicar el nomenament dels nous consellers que configuraran el nou govern en solitari d'ERC:
- Economia i Hisenda: Natàlia Mas i Guix
- Acció Exterior: Meritxell Serret i Aleu
- Recerca i Universitats: Joaquim Nadal i Farreras
- Territori: Juli Fernández i Olivares
- Salut: Manel Balcells i Díaz
- Drets Socials: Carles Campuzano i Canadés
- Justícia, Drets i Memòria: Gemma Ubasart i González
També es van produir canvis a 3 Conselleries: Acció Exterior deixa de tenir al nom Transparència i Govern Obert que passa a altres departaments; Justícia incorpora al nom Drets i Memòria per remarcar que són competències prioritàries pel govern que ja tenia aquest Departament; i Territori deixa d'estar vinculat a Polítiques Digitals, competències que aniran a altres departaments on es creu que poden encaixar millor.
El Pacte de Govern a PsiP
Afortunadament, la trencadissa convulsa que ha canviat l'executiu de la Generalitat, no tindrà cap afectació a nivell local. Així ha va manifestar a aquesta redacció un membre del govern de l'Ajuntament, i que mantindran el pacte fins al final de la legislatura.
Recordem que, des de l'inici, ERC i JxP-Junt van fer un Pacte de Govern per tal de governar Palau-solità i Plegamans amb entesa i estabilitat en tots els àmbits, que va culminar el febrer de 2020 amb el Pla d'Actuació Municipal 2020-2023, full de ruta de l'executiu local.
JMP 15•10•2022 | Font: ANC / CCMA
