Com afecta el confinament als menors
És evident que el confinament a casa no és una circumstància normal i per tant afecta al dia a dia de totes les persones que el viuen. Lògicament d’aquest fet no en queden al marge nens i adolescents i per tant cal tenir en compte alguns aspectes:
En el cas dels infants poden aparèixer amb facilitats: queixes d’avorriment, augment de les dificultats per a regular les emocions, augment de la irritabilitat, canvis d’humor amb tendència al plor, conductes hipermotrius, conductes d’oposició i dificultats per seguir indicacions, augment de pors i dificultats en l’alimentació i la son.
Aquests fets són normals ja que els infants estan en procés de desenvolupament i depenen de l’entorn per a regular les seves emocions i les seves conductes, també els hi són necessàries les rutines i els hàbits ja que els ajuden a sentir-se segurs i tranquils, ajuden a construir un equilibri emocional i serveixen per construir la seva personalitat.
Un altre fet important és la necessitat que tenen els infants per a fer activitat motriu a l’aire lliure, aquest és imprescindible pel seu desenvolupament i també els ajuda a regular emocions. Hem de tenir present que un fet al que estan acostumats, i que per la nostra societat és molt important, és la socialització entre iguals, cosa que amb el confinament es fa molt complicada, però afegit a tot això, als nens, igual que als adults, se’ls hi genera una situació d’incertesa que pot provocar en ells malestars i pors.
Molts d’aquests aspectes no només són normals en infants, sinó que també són comuns tant en adolescents com en els adults, però en l’etapa de l’adolescència hi ha en joc altres aspectes que cal tenir present per poder entendre’ls i així portar millor aquest confinament.
Hem de ser conscients que als adolescents els hi ha estat difícil d’entendre que aquesta situació també pot afectar-los directa o indirectament a ells, ja que acostumen a creure’s «súper herois» i a no preocupar-se massa pel futur, per tant a la frase «a nosaltres no ens passarà res» o «això és com una grip» s’hi van agafar ràpidament.
És necessari que puguem fer un petit exercici d’empatia i ens situem de nou en l’etapa de l’adolescència per recordar el que pot representar per un adolescent limitar de tal manera la seva autonomia i la seva independència, tan necessària en aquesta etapa, i deixar de veure al seu grup d’amics, a la seva parella.... i passar a estar les 24 hores del dia amb els pares.
Algunes de les coses que ens poden ajudar a portar una mica millor aquests dies i a que les conseqüències del confinament siguin més lleus poden ser:
En el cas dels infants:
- Mantenir estables els horaris dels hàbits bàsics [àpats, dutxes, son...]
- Establir un horari i rutines diàries [on hi hagi activitats de lleure, d’autonomia i de col·laboració familiar]
- Evitar l’ús excessiu de pantalles
- Programar diàriament activitats d’exercici físic
- Mantenir contacte amb altres familiars i amics.
- Evitar tenir reaccions de comunicació negativa amb els infants [sabent que en ocasions les situacions ens superen als adults].
- Trobar els aspectes positius del confinament [disminució del ritme diari, augment del temps de lleure, augment del temps de dedicació als fills].
En el cas dels adolescents:
- Continuar amb la rutina, on els dies laborables continuïn sent laborables:
- organitzar-se una rutina diària, amb un horari per aixecar-se, horari d’estudi [sense el telèfon a l’abast] amb estones de descans on pugui menjar i consultar el telèfon, horari de tasques de la llar.
- Menjar del migdia en família [la preparació del menjar pot servir per compartir el gust per la cuina, introduir-los en aquest món i fer-los conscients de l’esforç que implica].
- La tarda es pot convertir en l’estona de connexions i jocs en comú [pensem que un adolescent necessita connectar-se amb els seus amics, parella... per seguir la seva vida social].
- Realitzar exercici.
- Després de sopar, convertir l’estona del sofà en una estona per veure alguna sèrie, pel·lícula... en família [respectant els horaris dels dies laborals].
- Els caps de setmana han de ser diferents.
I és necessari saber que amb l’esforç de tots això passarà, i el com portem aquests dies ens farà tenir una millor o pitjor petjada del covid-19 en tots nosaltres.
Donada la situació actual on els centres escolars i terapèutics romanen tancats i les famílies de vegades no saben on dirigir-se per demanar suport, orientació, pautes... m’agradaria poder aportar el meu granet de sorra i oferir de manera gratuïta els meus serveis via mail a tot el qui ho necessiti.
Marta Martínez
Psicopedagoga
