La nutrició psicològica: les carícies i els reconeixements
Psicologia humanista i necessitats humanes
El filòsof de la Grècia antiga Aristòtil ja va definir el ser humà com un animal social i, a l’època contemporània, els psicòlegs humanistes són els que han fet més èmfasi en la seva naturalesa gregària. Autors com Abraham Maslow, Carl Rogers o Eric Berne han construït part dels seus models psicològics en base a les necessitats humanes de reconeixement i intercanvi social.
Un reconeixement o carícia és un estímul mitjançant el qual ens adonem de la nostra existència a través dels altres. Cada dia, en cada moment, tant sols el fet de comunicar-nos amb d’altres persones, ens porta a donar-nos reconeixements. Uns són espontanis i altres provocats. Uns són mes potents i altres menys. Uns són simplement l’expressió d’un ritual —una salutació, una felicitació el dia de l’aniversari…—. D’altres són mes profunds, íntims i emocionals —una abraçada, una conversa íntima, un petó…—. Les carícies o reconeixements venen a significar psicològicament el que suposen les calories per a la nostra necessitat de nutrició biològica. Els reconeixements responen a la necessitat de nutrició psicològica.
Sens dubte, la naturalesa humana ens condueix a preferir les estimulacions o carícies positives abans que les negatives. Però quan rebre aquestes se’ns presenta com a massa difícil o impossible, el nostre sistema nerviós s’entrena per buscar algun altre tipus d’estimulació, encara que sigui negativa. I preferim les negatives abans que ser ignorats. Tal com diu un famós refrany: «Estima’m o odia’m, però no m’ignoris». Des d’aquest enfocament de la necessitat humana de reconeixements, podríem trobar explicació a certes conductes que sorprenen en relacions humanes i que a les que aparentment no trobem explicació: perquè una persona sembla que busqui cridar l’atenció d’una forma exagerada, fer-se el protagonista de la situació, destacar en excés per algun motiu o adoptar actituds o extravagants? En qualsevol d’aquests casos, les persones aconsegueixen respostes de rebuig per part del seu entorn i molt possiblement aquestes conductes distorsionades o fora de lloc o context estiguin motivades per una falta de reconeixements i, per tant, una recerca d’aquests —ja sigui positius o negatius—.
Tipus de reconeixements o caricies
- Reconeixements condicionals positius
Reconeixement positiu d’una cosa específica, una qualitat, un treball, una feina ben feta, un assoliment, una característica concreta…
- Reconeixements incondicionals positius
Reconeixement positiu de la persona com a persona. És més genèric, més abstracte, més personal, més íntim i, com a tal, generalment, té un efecte més potent.
- Reconeixements condicionals negatius
Reconeixement negatiu d’una cosa específica mal feta, d’una qualitat que no ens agrada l’altre, una observació negativa sobre una conducta en concret…
- Reconeixements incondicionals negatius
Reconeixement negatiu de la persona com a persona. Són els que tenen efectes mes destructius en la comunicació, ja que suposen una negació de l’altre.
Pep Camps Barnet
Coach i Pedagog
