L′Alzina
La motivació

Ets realment conscient de la importància que té la motivació en el teu camí? Saps què és realment la motivació? Quina relació té la motivació amb la felicitat? Què és el que et mobilitza cada dia?

Passem per moments realment durs per a la salut emocional. Entre altres factors, la nostra salut emocional té connexió directa amb la nostra motivació. I la motivació és indeslligable de la percepció del nostre futur.

Per aquest motiu, en èpoques d'incertesa, de veure poca claredat en el plantejament dels nostres objectius, trontollen els nostres projectes, se'ns fa difícil prioritzar les accions per tirar endavant i sorgeix la por que ens paralitza.

Què és la motivació?

Comencem per una definició, que moltes vegades plantejo a l'inici dels cursos que imparteixo relacionats amb la motivació: «Impuls interior que inicia i sosté qualsevol activitat, dirigint-la a aconseguir un objectiu determinat, a curt, mitjà o llarg termini».

Molt tècnica, molt «empresarial» potser la definició? Jo personalment em quedo amb les dues primeres paraules: «impuls interior». M'explico.

Molt possiblement a molts de vosaltres quan sentiu parlar de motivació us vingui a la ment la famosa «Piràmide de Maslow». Era un esquema en forma de piràmide on el psicòleg Abraham Maslow creava una teoria dels diferents nivells de necessitats que mouen l'ésser humà a estar actius. Des de les necessitats de supervivència fins a les d'autorealització, passant per les de seguretat, les socials i les de reconeixement.

El concepte actual de motivació s'identifica majoritàriament amb les necessitats d'autorealització i de reconeixement. Aquestes tenen connexió directa amb necessitats «intrínseques», cosa que abans hem anomenat impuls interior.

Aquestes necessitats i motivacions responen a preguntes com ara: què és el que realment t'agrada i t'omple? Amb quines activitats et sents més identificat? Amb quines persones et sents més còmode i proper? Amb quins valors et sents més alineat? A què aspires? Què és el que realment et mobilitza més enllà d'allò material?

Aquestes podrien ser preguntes típiques que solen estar integrades en un procés de selecció per competències o en un procés d'orientació professional i personal centrat en la persona.

No és que les persones no tinguem necessitats materials. Simplement que els elements i aspectes connectats amb elles no es consideren motivacionals, sinó purament «higiènics», com els anomenava el psicòleg Herzberg. Aquests són factors de «manteniment», de la mateixa manera com un cotxe necessita sí o sí combustible o oli per al seu funcionament diari i normalitzat. Valgui aquest símil per entendre'ns.

La motivació segons el model de la intel·ligència emocional

Coincideixo força amb el concepte de motivació tal com l'enfoca Daniel Goleman, que descriu les següents característiques d'una persona motivada. Si us fixeu, hi ha un element comú a aquestes sis característiques: l'auto responsabilitat o, com s'anomena en termes de motivació, automotivació.

Això significa que la responsabilitat d'estar amb l'energia necessària per tirar endavant els diferents projectes de la vida sorgeix majoritàriament de l'interior de cadascú i no de les circumstàncies que poden envoltar la persona. Vegem-les:

• Les persones motivades es fixen metes difícils i accepten riscos
• Dit amb paraules molt «de moda» actualment, gosen sortir de la seva «zona de confort». Han de ser metes o objectius de certa dificultat afegida però no impossibles, ja que poden tenir l'efecte contrari: arribar a frustrar. I qualsevol repte diferent i superior en dificultat que l'anterior suposarà riscos afegits, cosa que requereix una actitud i capacitat per gestionar les pors que limiten i bloquegen.
• Les persones motivades s'orienten a resultats
• Qualsevol meta o objectiu plantejat i definit ha de contemplar l'avaluació dels resultats obtinguts quan s'executen les accions per arribar-hi. La constatació de l'èxit d'uns resultats retro alimentarà el plantejament de noves fites i entrarà així en un bucle positiu de millora contínua.
• Les persones motivades es mostren segures de si mateixes
• No s'han de mostrar o simular estar segures, sinó que han d'estar segures de si mateixes de manera autèntica. I la seguretat personal s'aconsegueix mitjançant un nivell adequat d'estabilitat emocional i de connexió amb un mateix, autoestima i autoacceptació. Per això és tan important circular constantment pel camí de l'autoconeixement.
• Les persones motivades actuen segons objectius i valors del grup a què pertanyen.
• L'ésser humà, des de la perspectiva humanista, és catalogat com un animal social. Com que és gregari, té la necessitat d'identificar-se amb els valors d'un grup on pertànyer i sentir-se integrat. Això li donarà força per sentir-se motivat i emprendre accions en el marc del grup a què pertany. La majoria de motivacions —no podem parlar de motivació en singular— estaran relacionades amb interessos i objectius alineats amb els de la resta de membres del grup o equip.
• Les persones motivades es mostren positives i proactives i s'adapten als canvis
• El terme «motivació» va íntimament lligat al «d'actitud». Una actitud que se sustenti en l'anàlisi dels errors per orientar-los a solucions en lloc de en les lamentacions, les justificacions i les excuses, generarà l'energia adequada per mantenir-nos actius i motivats de manera constant.
• De la mateixa manera, hem d'entendre que una de les constants a les nostres vides és el canvi, que ens va acompanyant des que naixem fins que morim i que l'adaptació a aquests canvis requereix aquesta actitud proactiva davant dels problemes i situacions que ens van sorgint en el nostre camí.

Pep Camps Barnet
Coach i Pedagog