El 7% dels pacients en cures pal·liatives domiciliàries té desig d'avançar la mort
Un estudi amb 43 equips PADES a Catalunya analitza el desig d'avançar la mort en prop de 1.700 pacients. Els principals motius són el malestar espiritual, sobretot relacionat amb la falta de sentit i de connexió, el malestar psicoemocional i el malestar ètic.
Un grup de recerca de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària —IDIAP— Jordi Gol ha estudiat l'evolució del desig d'avançar la mort en atenció domiciliària amb relació al malestar físic, emocional, espiritual, ètic i sociofamiliar.
Entre les principals conclusions destaca que el desig d'anticipar la mort és un fenomen canviant i complex que pot emergir en qualsevol moment. «La presència de malestar psicoemocional, espiritual i ètic, sobretot en pacients sense parella, ens han de fer prendre una actitud proactiva per identificar-ho de manera precoç», exposa Xavier Busquet, professional del Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport —PADES— Granollers i investigador que lidera la recerca.
En total, 1.677 pacients van ser inclosos en l'estudi. D'aquests, el 69% eren pacients oncològics. En un total de 112 pacients, quasi el 7%, es va detectar en la valoració inicial desig d'avançar la mort. Aquest 7% es va mantenir estable en la mostra.
El grup investigador va observar que ni l'edat, ni el gènere ni l'estat funcional o la tipologia de malaltia influeixen en el desig de morir abans.
En el cas de pacients que tenien, entre les seves persones cuidadores, a la parella, o en aquells que presentaven deteriorament cognitiu, es va detectar menys desig d'anticipar la mort.
També en els equips PADES que compten amb professionals de psicologia i treball social, es va detectar menys desig d'avançar la mort.
Amb relació al diagnòstic mèdic, en 1 de cada 5 malalts amb senectut i en 1 de cada 4 malalts amb insuficiència renal terminal es va detectar desig d'anticipar la mort.
Pel que fa al malestar espiritual, la falta de sentit i de connexió es van trobar com a elements activadors del desig d'avançar la mort. En canvi, la transcendència, és a dir, la por al demà i al morir, va ser un element protector.
Per l'equip investigador, la Llei de l'eutanàsia hauria de poder donar resposta a aquest grup de pacients, principalment a aquells que rebutgen la sedació pal·liativa.
Equips PADES participants
Els equips PADES participants en l'estudi han estat: Alt-Empordà, Alt-Maresme —Blanes—, Bages, Baix-Camp, Baix-Litoral —Sant Boi—, Baix-Penedès —Vendrell—, Cerdanya, Cornellà, Delta-Hospitalet Sud, El Prat De Llobregat —Delta del Llobregat—, Garraf —Vilanova i La Geltrú—, Geriàtric —Sabadell—, Gironès i Pla de l'Estany, Gràcia, Horta-Guinardó, Baix Llobregat-Litoral SAP Delta, Les Corts, Mataró, Martorell, Mollet, Nou Barris, Pallars, Pal·liació Cerdanyola, Pal·liació Sabadell, Pius Hospital de Valls, Pla d'Urgell-Garrigues, Reus, Ripollès, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Martí Nord, Santa Coloma de Gramenet, Santa Susanna Caldes de Montbui, Segrià Sud de Lleida, Selva Marítima —Blanes—, Tarragona, Tarragonès, Tortosa, Badalona-Sant Adrià, Igualada-Anoia, Baix Ebre-Montsià, Dreta Eixample i Sants-Montjuic.
Recordem que a l'àrea Metropolitana Nord de Barcelona, l'Institut Català de la Salut —ICS— gestiona els dispositius d'atenció primària de les comarques del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En aquestes comarques, els serveis de l'ICS ofereixen assistència a més d'1.400.000 persones pertanyents a 70 municipis. Els professionals que hi treballen formen un total de 64 equips d'atenció primària i 37 unitats assistencials de suport, i estan repartits en 107 centres de salut.
JMP 04•01•2022 | Font: ICS - APMN
