L′Alzina
Un any de pandèmia...

Des del començament de la pandèmia provocada pel COVID-19, les nostres vides han sofert una sèrie de canvis que, de mica en mica, hem anat normalitzant per tal de continuar amb el nostre dia a dia.

Estat d'alarma, confinament, mesures de seguretat, restriccions, aïllament, manca d'interacció social, teletreball, manca i/o canvis d'activitats i d'oci en el temps de lleure, etc. Hem regularitzat una sèrie d'aspectes ja quotidians al mateix temps que hem hagut d'aprendre a conviure amb l'ombra del contagi i de la mort, que enumerem per xifres, com si d'una guerra es tractés.

Amb aquest breu monogràfic, des de L'Alzina volem retre homenatge a totes les víctimes que ha deixat pel camí la maleïda pandèmia, d'una banda, i a l'esforç de tots els sanitaris, treballadors essencials, ens i administracions que han treballat i treballen per a sortir d'aquest malson el més aviat possible, d'altra banda.

L'inici

La vida de tots els ciutadans i ciutadanes va canviar completament entre el 10 i 14 de març de 2020, i que actualment perdura d'una manera «normalitzada», per diverses decisions governamentals arran de la pandèmia provocada pel Coronavirus SARS-CoV-2, comunament conegut com a COVID-19. Veiem una breu cronologia:

• 10 de març. La Federació Espanyola de Patinatge suspèn els partits de les competicions de la Copa del Rei, la Copa de la Reina i els campionats dels Grups-Xou, programats per als dies 19 i 22 de març, a la Corunya, després de la decisió del govern central de jugar tots els partits d'àmbit estatal i internacional a porta tancada.
• 11 de març. la Federació Catalana de Futbol i la Federació Catalana de Bàsquet, seguint les recomanacions de la Generalitat de Catalunya. Suspenen qualsevol activitat federativa a partir del dijous 12 de març i amb una vigència de 15 dies. Posteriorment, en atenció a les noves directrius i mesures aplicades pel Govern de la Generalitat sobre el Coronavirus, a partir de l'activació de la fase d'alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya [PROCICAT], l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans suspèn totes les activitats i esdeveniments col·lectius organitzats pel consistori. A més, els esdeveniments esportius es faran a porta tancada, sense públic.
• 12 de març. L'Ajuntament convoca un Comitè de Seguretat i Salut, format per l'alcalde Oriol Lozano, el regidor de Salut Jordi Pujol, la regidora de Seguretat Ciutadana, Eva Soler i tècnics i responsables de diferents departaments del consistori com Salut, Recursos Humans, Riscos Laborals, membres del comitè d'empresa i el gerent; on s'aprova el tancament de l'Espai Can Cortés, el Centre cívic, l'Edifici del Castell, l'Aula oberta, l'Espai Jove l'Escorxador, Urbanisme, Teatre i equipaments esportius.
• 13 de març. L'Ajuntament anul·la totes les jornades portes obertes als centres educatius, i suspèn l'atenció presencial a les oficines de l'Organisme de Gestió Tributària [ORGT]; i al mercat setmanal, només muntaran les parades de producte fresc i ho faran a la pista coberta de manera excepcional. A més, Caldes tanca la biblioteca per ordre de la Diputació.
• 14 de març. Arran de la nova resolució de la Generalitat, L'Ajuntament decreta tancar gimnasos i altres instal·lacions esportives públiques i privades, tots els espectacles públics, concerts, bars, cafeteries, restaurants i altres establiments de restauració, i tots els parcs infantils, l'Hostal del Fum i la pista d'Skate Parc.

Hores més tard, amb 7.700 casos confirmats i 300 decessos, el President Pedro Sánchez agafa tot el control del país, declarant l'estat d'alarma, limitant la llibertat de moviments, de manera individual, a partir del dilluns 16 de març, a les 8 del matí, de la manera següent:

• Per adquirir aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; per assistir a centres, serveis i establiments sanitaris; per desplaçar-se al centre de treball o a la residència habitual; per a l'assistència o cura de gent gran, menors, depenents o persones especialment vulnerables; per dirigir-se a entitats financeres i d'assegurances;i per passejar les mascotes; per carregar el dipòsit de benzina del vehicle.
• El ministeri de l'Interior podrà acordar el tancament de carreteres o algun tram per motius de salut pública o seguretat. Els aeroports, per tant, queden oberts. Totes les cafeteries i restaurants, quedaran tancades al públic, tot i que podran fer lliuraments a domicili.
• Només obriran comerços de primera necessitat, quedant suspesa tota activitat comercial minorista a excepció dels comerços d'alimentació i productes de primera necessitat, productes farmacèutics, mèdics, òptiques, productes ortopèdics, higiènics, premsa, combustibles, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, tintoreries, perruqueries i comerç per internet.
• A més, tanquen instal·lacions culturals, esportives, així com desfilades, revetlles i festes populars. L'assistència als llocs de culte i a les cerimònies civils i religioses, incloent les fúnebres, queda condicionada a la necessitat de mantenir un metre de distància com a mínim entre els assistents.

A partir d'aquí, el «caos»: el que inicialment s'havia plantejat per a 15 dies va esdevenir en dos llargs mesos de confinament estricte que mica en mica es va anar regularitzant fins al plantejament de la primera «desescalada», un conjunt de mesures per a minoritzar gradualment el nivell de restriccions a partir del mes de maig.

Segona, tercera, i... quarta onada

Posteriorment al pic de la primera onada, va començar la planificació de la desescalada de les restriccions fins a obtenir el que s'anomenaria la «nova normalitat».

Fase 0, a partir del 2 de maig, per a passejar i fer esport en franges horàries, obertura de perruqueries i llibreries —marcades des d'aquest moment com a serveis essencials—, bars i restaurants amb servei a domicili...

Fase 1, prevista per a l'11 de maig i que finalment es va produir el dia 25.

Fase 2, prevista per al 25 de maig i que finalment va ser el 8 de juny.

Fase 3, inicialment per al 8 de juny , postposada finalment 15 dies més.

I la Fase 4, que realment va començar el 6 de juliol, amb la «nova normalitat», on ja podíem fer pràcticament una vida normal. Es van reobrir els equipaments municipals i es va començar a forjar el que seria una festa major diferent; al setembre van tornar les competicions oficials, nens i nenes van tornar a escola... però entre els últims dies de setembre i els primers d'octubre, la corba de contagis va tornar a pujar, esdevenint el que seria la «segona onada»: a partir del 29 d'octubre, noves restriccions, confinament nocturn, tancament de bars i restaurants...

Un mes després, la corba de contagis començava a baixar i el govern va començar a flexibilitzar les restriccions, en una nova desescalada a les portes del període nadalenc i programada per a «salvar el Nadal», amb una reobertura de les terrasses dels bars, mobilitat, activitats culturals, etc.

Però, com era d'esperar, la permissibilitat de moviment, comerç, interacció social durant el pont de la Puríssima, va provocar que, sense haver finalitzat el control de la segona onada, comencés la «tercera onada», tornant a augmentar i reforçar les restriccions i horaris. Això sí, aquesta vegada amb l'esperança posada en les properes vacunacions, programades a partir del 27 de desembre.

Següent pas, salvar la Setmana Santa... Sant Tornem-hi! Sense fer net de la tercera onada, la mobilitat permesa en aquests dies, juntament amb el retràs amb les vacunacions, ens han arrossegat, com era d'esperar, a l'inici de la «quarta onada», on som actualment.

La crisi social, econòmica i sanitària

La situació pandèmica al llarg d'aquests 13 mesos ha provocat una enorme crisi, tant social, com econòmica i sanitària.

Des del punt de vista «social», hem passat de tenir plena llibertat de moviment i interacció social, és a dir, vida normal en comunitat, a tenir molt poca vida social, en un principi, que posteriorment s'ha anat ampliant mica en mica, però a distància. Aquest fet ha provocat l'augment dels quadres de depressió, ansietat, malestar, solitud, etc. I encara sort de les noves tecnologies, que ens han ajudat a que aquest aïllament no hagi estat tant dur.

A l'àmbit «econòmic», la davallada ha estat colossal: tancament d'empreses, comerços i autònoms, augment de l'atur, contractes precaris, ERTOs, disminució dels ingressos, etc. El PIB a Catalunya va caure un 11,4% durant 2020, i l'activitat industrial va caure un 9% al mateix període.

Pel que fa a la crisi «sanitària», col·lapse dels hospitals, principalment en els serveis d'UCI, endarreriment dels serveis quirúrgics i sanitaris en la programació habitual, dificultat per a accedir a l'atenció primària, etc. Òbviament, el primer és controlar i tractar els casos de covid, conjuntament amb la gestió del nombre de vacunacions.

Algunes xifres

Les xifres que ens està deixant aquesta pandèmia són esgarrifoses. A tot el món, les darreres xifres són de 134.902.526 casos confirmats i 2.920.662 morts. Del total de casos, 108.576.482 ja es consideren guarits —font: Vilaweb—.

Els països amb el nombre més elevat: als Estats Units, 31.729.532 casos i 573.988 morts; al Brasil, 13.286.324 i 345.287 morts; a l'Índia, 13.189.100 casos i 168.356 morts; a França, 4.939.258 casos i 98.065 morts; a Rússia, 4.623.984 casos i 102.247 morts.

A l'estat espanyol hi ha 3.347.512 casos i 76.328 morts, mentre que a Catalunya, amb 2.072 casos nous aquest últim cap de setmana i 24 noves defuncions, fan un total de 567.084 contagis i 21.482 morts. El nombre de catalans i catalanes vacunats és, a dia d'avui, de 1.235.490 vacunats.

Pel que fa al nostre municipi, 843 casos positius al llarg d'aquests 13 mesos i algunes defuncions. Del nombre de vacunacions, segons les últimes xifres comunicades per per l'alcalde, Oriol Lozano, al «Facebook Live» del 24 de març, 1.115 vacunats amb la primera dosi i 546 amb la segona.

Ajuts econòmics

Des dels primers mesos de la pandèmia, l'estat central, com la Generalitat i les administracions locals, han estan fent un gran esforç per a oferir a la ciutadania suport, ajuts i subvencions per tal de pal·liar la situació econòmica que vivim actualment, malgrat que part de la població pensa que són insuficients i mal gestionades.

Al nostre municipi, l'Ajuntament va començar a aplicar algunes mesures per poder ajudar als vilatans i vilatanes, des de la reducció de taxes en període d'inactivitat, passant per l'ajut social, els microcrèdits, modificacions de crèdits de les partides pressupostàries per a atorgar subvencions als sectors professionals més afectats, incloent la consolidació del «Pacte de poble», destinant 306.000 euros per a ajuts.

Paral·lelament, l'Ajuntament, l'Associació de Comerciants, i diverses entitats sense ànim de lucre, com Dones per les Dones o Colze a Colze, Protecció Civil, Policia Local, etc. han realitzat campanyes per al foment del comerç local, controls de les mesures de seguretat, desinfeccions dels locals essencials oberts, entre d'altres coses per fer-nos la vida més fàcil i segura; s'ha donat veu al jovent i als més grans a traves de petits vídeos explicant les seves vivències durant la covid.

El canvi d'hàbits

Com a conseqüència d'aquest any de pandèmia, els nostres hàbits quotidians han sofert alguns canvis importants. La mascareta, el gel hidroalcohòlic, la neteja de mans i la distància de seguretat s'han convertit en eines indispensables en el nostre dia a dia.

Inicialment va ser caòtic: les farmàcies, supermercats i altres establiments no disposaven de mascaretes, ni de guants, ni d'alcohol, ni de gel hidroalcohòlic, fet que va provocar que utilitzéssim mocadors i bufandes per poder sortir a fer les compres bàsiques.

A la vila, un grup de voluntaris i voluntàries es van oferir per a cosir mascaretes durant el confinament.

Vida social i professional a través de la tecnologia: xarxes socials, plataformes de videoconferència, el teletreball, etc. utilitats que, d'alguna manera han vingut per a quedar-s'hi.

També la compra online ha pujat considerablement en tots els sectors, principalment els complements, l'oci i l'alimentació. D'una banda, això ens ha ajudat a controlar la interacció social, encara que, d'altra, ha perjudicat molt el nostre comerç local i de proximitat.

L'esperança posada en les vacunes

Tot just abans del Nadal, començàvem a tenir bones notícies respecte de les vacunes: a partir del 27 de desembre s'hauria de posar en marxa el pla de vacunacions amb l'esperança que al llarg d'aquest 2021, aquesta pandèmia quedi totalment controlada, que no anul·lada, però que ens permetrà fer o tenir una vida més normal. Com acaba passant en altres temes, la planificació és una cosa, però la realitat és una altra ben diferent. Si inicialment s'havia estipulat que al juliol, el 70% de la població estigués vacunada, a dia d'avui, a Catalunya tenim poc més d'un milió de vacunats, el que equival al 16% dels catalans i catalanes. El factor principal d'aquest endarreriment és la falta de subministrament de les dosis per part dels laboratoris i farmacèutiques, Pfizer i Astrazeneca, principalment. Ara ens vindrà la vacuna de Janssen i, a la tardor, està prevista la vacuna «nacional». Com a punt positiu dir que, malgrat només el 16% de la població catalana vacunada, aquest fet ha evitat un 60% de morts per covid,segons ha explicat la investigadora del grup Biocomsc, Clara Prats —font: Ara.cat—.

Reflexió: hi ha llum al final del túnel?

En aquesta cursa de llarg recorregut des de l'inici de la pandèmia, tots els països han invertit temps i diners en trobar la vacuna que ens permetés viure i conviure amb el coronavirus i, si no eliminar-lo, sí poder tractar-lo com si fós un virus més, similar a la grip comuna.

Però, d'una banda, farmacèutiques i laboratoris investigant, fabricant i distribuint el vaccí. D'altra banda, la feble línia que fa el balanç entre la salut i l'economia, obrint i tancant l'aixeta de les mesures i restriccions estan provocant que les previsions s'allarguin indefinidament.

Oficialment, l'estat d'alarma finalitza el proper 9 de maig. La situació actual indica que s'ha de prorrogar, indiscutiblement. Ara bé, com i què es farà en l'actual situació econòmica i sanitària?

No deu ser gens fàcil gestionar tot aquest conglomerat. El que sí és cert que la població està cansada de veure interessos globals en tot aquest entramat i demana respostes clares a la situació i començar a veure realment la llum al final del túnel.

---

JMP 11•04•2021