Oscar Fillola: el dol interior convertit en art
En el marc de les activitats programades per a «La Fresqueta», l'artista local Oscar Fillola va exposar, a peu de carrer, la seva última obra «Yo duelo», un conjunt de fotografies on expressa punts de dol del seu interior més íntim que, en exterioritzar-los en forma d'imatges, aconsegueix convertir-los en art viu carregat d'expressió i d'emotivitat.
L'alcalde de la vila, Oriol Lozano, i la regidora de Cultura, Eva Soler, van visitar, a primera hora, l'exposició. Durant la visita, Fillola els va guiar i els va explicar el sentit de l'obra.
Al llarg de tot el dia, un degoteig continu de palauencs i de palauenques, concentrats en grups d'entre 20-30 persones van fer dues visites guiades i comentades. La primera, a les 12:30 hores, i l'última, a les 18:30 hores. Al final de la jornada, aquesta revista va parlar amb l'autor i li va preguntar obertament sobre aquesta obra i sobre tota la seva trajectòria dins del camp de la fotografia.
L'artista
Oscar Fillola és veí de Palau, encara que va néixer a Sabadell, artista autodidacta que es va iniciar al món de la fotografia des de ben jove. En el 2011, juntament amb altres aficionats de la localitat, va crear l'agrupació fotogràfica «Arts & Foto», de la qual és responsable i cap visible, dins de l'empara de l'associació cultural el «Taller de les Arts».
Des del seu primer projecte personal, «Otra noche sin dormir», exposat a l'Auditori de la Masia de Can Cortès l'any 2017, i que va ser seleccionat per a la Biennal de Fotografia Artística d'Olot. Ha realitzat dues col·leccions més: «Piezas de Puzzle», l'any 2019, i «A escondidas» en el 2020.
«Yo duelo»
La col·lecció de fotografies artístiques exposades el passat 22 de maig, dins del recull d'activitats organitzades per l'Ajuntament amb el nom de «La Fresqueta», ens torna a mostrar parts profundes de la intimitat de l'artista. L'obra, fotografies impreses en lona i exposades directament al terra, és la forma en què l'autor ens mostra una manera original de posar la cultura a l'abast de tothom, ja que es pot tocar, trepitjar, mirar del dret, del revés, en definitiva, sentir-la sense filtres. Per a l'artista, el fet de veure l'obra en una pantalla és molt diferent a poder gaudir-la en paper, «la pantalla és més freda, però el paper pots tocar-lo i sentir l'art d'una altra manera més directa i personal».
En aquesta obra, amb una tècnica de dobles exposicions, en blanc i negre, muntant una fotografia a sobre d'una altra, mitjançat software digital, i aplicant la transparència, Fillola ens mostra el sentiment que vol transmetre en aquests autoretrats en primera persona, des de la vessant dels dols interiors, de les tensions i les ansietats «no resoltes».
Per a l'autor, el leitmotiv de la col·lecció és «fer fotografies dels moments en què hauria d'haver plorar i no ho vaig fer, on hauria d'haver estat i no hi vaig ser». De fet, amb aquesta forma de compartir el seu patiment interior més íntim, píxel a píxel, plens de matisos, de sensacions i de sentiments, Fillola aconsegueix dotar d'alma les seves fotografies.
En aquesta col·lecció, per a Fillola, la guitarra representa la seva passió per la música, a l'igual que la càmera per a la fotografia. Una carota sintetitza les diferents màscares que l'individu s'ha de posar per viure en societat d'una manera «imposada».
El rellotge simbolitza el pas del temps que posa tot al seu lloc i et fa veure les coses amb una altra perspectiva.
Els llibres a les mans, tal com es feia fa molts anys, representa el dol del càstig.
L'arbre amb les eines expressa el treball que ens dignifica i on es refugiem tantes vegades, encara que, en el fons, ens fa estar ancorats i ens impedeix viure la vida en completa llibertat.
Paral·lelament, l'artista va compartir que, a banda de l'expressió artística amb la fotografia i amb la música, en el dia a dia treballa en el sector del metall, donant forma a l'acer en un torn, feina que li permet, en alguns moments, pensar i reflexionar. Això ho aprofita després en el seu temps lliure per treballar les idees des del seu interior i expressar-les en forma d'imatges, en el cas de la fotografia, o en notes musicals, en el cas de la música.
«Tener un hijo con autismo supone una gran cantidad de experiencias especiales, un aprendizaje distinto, un saber valorar con otro tipo de medida el día a día familiar...». D'aquesta manera defineix Fillola el tema d'una altra col·lecció, «Piezas de Puzzle», amb tons de diferents grisos, ocres i blaus marcats per l'acer i el seu entorn.
Com a gran coneixedor de l'acer, utilitza la textura d'aquest metall, format per ferro i carboni, per a aquesta obra, una altra col·lecció autobiogràfica i intimista que ha recollit en un llibre publicat al 2019.
JMP 22•05•2021
