reportatge
17-06-2020 #227

L'Alzina i els seus 20 anys: mirada retrospectiva d'una forma de comunicació i de la seva vessant personal, creativa i informativa

227-l-alzina-i-els-seus-20-anys-mirada-retrospectiva-d-una-forma-de-comunicacio-1592410625
L'Alzina i els seus 20 anys: mirada retrospectiva
×

Ara que estem a punt de sortir de l'estat d'alarma, L'Alzina ha fet 20 anys.

Al llarg de tot aquest temps, aquesta revista ha estat testimoni de l'actualitat, del creixement i de l'evolució del municipi, informant als palauencs i palauenques dels esdeveniments i de les novetats de la seva vila mes rere mes.

Per fer una breu pinzellada de l'experiència comunicativa d'aquest mitjà, qui millor que el seu director durant 19 anys i fundador, n'Abel Garcia:


«Em demanen unes línies amb motiu dels 20 anys d'ençà que va sortir per primera vegada —que no el número #1— la revista L'Alzina, de Palau-solità i Plegamans.

Fou precisament el mes de juny de l'any 2000. Aleshores, vivíem temps difícils, un temps d'incertesa econòmica, una incertesa similar a la que vivim actualment. Més tard veuríem que aquella no era tan greu com la que, previsiblement, serà la que ens ‘caurà a sobre' després de superar la greu crisi sanitària que ens ha acompanyat aquests darrers mesos...

La iniciativa editorial que, juntament amb en Ramón Grifols, volíem emprendre era, periodísticament, força engrescadora, però també és cert que no era menys arriscada econòmicament. El desig i l'objectiu eren que el projecte editorial es mantingués ferm i sòlid en el temps. En definitiva, volíem una publicació independent que no fos únicament flor d'un dia, però la conjuntura del moment i la feble fortalesa econòmica en què sustentàvem la iniciativa, no eren precisament els dos pilars consistents que necessitàvem.

La situació doncs, no permetia albirar un futur segur, resistent i durador. Per això, i malgrat l'apassionant desig periodístic, vam optar per la prudència i, en lloc de sortir en tromba, vam realitzar una prova inicial, una mena de sondeig real que qualsevol grup econòmic i/o periodístic sempre fa abans d'iniciar el procés d'una nova publicació: un ‘número zero' de prova. Un número zero imprès a una tinta —blanc i negre— que sortiria a la llum el mes de juny, del qual reproduïm la portada. El resultat d'aquell número zero fou altament positiu i va superar, amb escreix, les inicials expectatives periodístiques i també les econòmiques. La resposta de les palauenques i dels palauencs fou molt bona; la dels comerciants, també. Fou una resposta que va permetre dissipar totes les prudents i mesurades reticències inicials.

Des d'aquell moment, L'Alzina ha estat cada mes a l'abast dels i de les lectores del municipi, als quals hem intentat transmetre la informació que en aquells moments inicials difícilment els arribava —ara tenim molts mitjans al nostre abast, tot i que, molta de la informació que els/ens hi arriba, no sempre és veraç—. Durant aquests vint anys us hem informat de molts esdeveniments i iniciatives que han marcat i situat Palau-solità i Plegamans en el mapa. Des de notícies altament importants i positives, com les que ja apuntaven a la portada del número zero —la variant o la canalització de la Riera de Caldes—, a moltes d'altres, entre les quals, i a tall d'exemple, podem citar: el desdoblament de l'escola de Can Cladelles, la construcció del CEIP Palau i/o l'institut de Can Periquet... la construcció del Pavelló Maria Víctor i la posterior pista coberta... I, parlant d'esports, de l'incendi del camp de futbol i de la seva posterior adaptació amb nous vestidors i gespa artificial de les instal·lacions esportives del Camp Francesc Serracanta.

Durant aquests 20 anys us hem informat també de temes menys positius, tot i que no menys importants i/o transcendents, com la desaparició de ‘la fàbrica', com es coneixia popularment Ca n'Estruch, aquella que va marcar el camí d'un Palau camperol a un municipi industrial. En els terrenys que ocupava ‘la fàbrica' ara hi ha quatre blocs de pisos i la ja coneguda plaça de la Porxada. També hem informat de la ‘fugida' del municipi de les multinacionals Samsung, BASF, Yamaha; del tancament de GDX i del foc que quasi s'emporta Sakata INX... Però també hem publicat i informat d'inversions empresarials significatives, com la nova planta de Sakata INX, la nova de Mango, l'Outlet de la mateixa firma, de l'arribada de Sesé en lloc de Yamaha, el nou Centre Logístic de Fedefarma... i algunes d'altres que han ajudat a mantenir l'activitat industrial als diferents polígons ubicats al municipi.

Aquest escrit podria ser molt més llarg, perquè 20 anys donen per a molt i, en conseqüència, molts més temes que en podríem destacar. No ho farem perquè no és l'objectiu de l'escrit. Únicament ressenyar que durant aquest període, hem viscut diferents eleccions municipals, tot i que únicament hem conegut tres màxims mandataris, les alcaldesses, Teresa Padrós i Mercè Pla, i l'actual alcalde, Oriol Lozano. D'aquest període, Padrós va guanyar totes les eleccions en què es va presentar i dels 20 anys ha governat la vila durant 15; Pla, una legislatura, i Lozano porta un any al capdavant de l'Ajuntament.

Finalment, destacar que també hem vist i viscut el gran canvi que ha experimentat aquell ‘Palau de Plegamans' que era un municipi eminentment camperol i que ha acabat essent Palau-solità i Plegamans, una població bàsicament industrial. Una població que s'ha multiplicat durant aquest temps en passar dels 3.000 habitants a les 15.000 persones censades actualment; amb un nou Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal —POUM—, el qual permet augmentar el nombre d'habitants...

De tot això hem intentat informar sempre de manera objectiva en un exercici de llibertat informativa, plural i veraç. Continuarem informant tal com ho hem fet durant aquests 20 anys en què hem estat tots junts. Gràcies.

A. Garcia»

GALERIA

×