L′Alzina
Victòria absoluta d'ERC a les Municipals

Oriol Lozano tornarà a repetir com a alcalde els propers 4 anys després de la victòria d'ERC a les eleccions municipals del passat 28 de maig. Esquerra aconsegueix la majoria absoluta amb 12 regidors. El PSC queda com a segona força però tindrà només 3 regidors. Junts aconsegueix 1 sol regidor igual que Ciutadans. Demòcrates, Palau en Comú Podem i CUP es queden fora del Consistori.

×

Poques vegades es pot veure avui dia el que va succeir al municipi el passat 28 de maig: Esquerra Republicana, amb Oriol Lozano al capdavant, va aconseguir 12 dels 17 regidors que pot tenir l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. El partit de Lozano va obtenir el 57,87% del vots —3.705 vots—.

El principal partit a l'oposició serà el Partit dels Socialistes amb Sanabria al capdavant, que ha obtingut 3 regidors amb el 18,21% dels vots —1.166 vots—. La tercera força en vots és Junts, que tindrà 1 regidora, Laura Navarro, amb el 7,85% —503 vots—, seguida de Ciutadans, Andrés Martínez, amb 1 regidor, amb el 6,06% —388 vots—.

Per la seva banda, CUP —3,2%—, Demòcrates —2,45%— i Palau en Comú Podem —2,42%— no obtenen cap regidor atès que no arriben al 5% dels vots i, per tant, queden fora del Consistori.

Una altra cosa a destacar és la davallada de la participació. Només van votar un 55,9% dels palauencs i palauenques cridats a les urnes, el que representa una baixada de 8,2 punts respecte el 2019, on la participació va ser del 64,15%. Les possibles causes poden ser el decencís generalitzat amb la política en general i la coincidència de la jornada electoral en cap de setmana llarg.

La campanya i l'«efecte Lozano»

Què ha passat en aquestes eleccions a Palau? Analitzarem algunes dades per tal d'aclarir aquesta victòria d'Esquerra Republicana sense precedents al poble.

La campanya electoral

Enguany, a banda de la penjada de les tradicionals pancartes i banderoles que s'han realitzat per part de tots els partits, hem de tenir present que la majoria ha optat per fer campanya a les xarxes socials, algunes carpes, i algunes entrevistes en alguns dels mitjans de comunicació de la vila, incloent aquesta revista, en comptes de realitat diferents «meetings» polítics. També hem de tenir present que aquesta vegada, la despesa en publicitat ha estat molt controlada per part de la Junta Electoral Central.

Hem de recordar que un dels punts forts d'aquesta campanya va tornar a ser el debat electoral organitzat per Ràdio Palau i que es va realitzar el passat 25 de maig al Teatre de la Vila. Les entrevistes es van fer en directe als estudis de la ràdio i el debat, una mica més tard al teatre, el qual es va retransmetre també en directe per l'emissora i per les xarxes habituals.

Plantejat i estructurat en tres grans blocs, equipaments i serveis, territori i medi ambient, i seguretat, tots els caps de llista van tenir el seu temps per dir la seva al respecte de cada secció.

Si bé és cert que tots els partits van reconèixer el fet d'haver passat una pandèmia i les dificultats que han tingut tant el poble com el govern sortint per poder realitzar els projectes pactats, ERC i Junts van parlar del que havíem pogut assolir com a govern. Per la seva banda, Cs i PeCP van parlar de tenir més diàleg i intercanvi d'idees amb el poble. Així mateix, mentre Demòcrates es va interessar pel foment dels petits projectes que necessita el poble, la CUP volia arribar a les arrels dels problemes de palauencs i palauenques. Per la seva part, el Partit dels Socialistes va apostar pel creixement econòmic sostenible i per la feina de la recuperació del municipi «pancartes» i aprofundir en la gent.

Pel que fa a la secció d'equipaments i serveis, el Complex Esportiu Municipal amb piscina, el Tanatori Municipal i el possible nou Casal d'Avis són els punts dels quals més es va parlar per part de tots els candidats.

Per a Oriol Lozano, la piscina ha de ser de 20 metres, per exemple, atès l'estudi de viabilitat realitzat al seu moment. Pel contrari, Marc Sanabria va apostar per una piscina de 25 metres i posar la mirada al futur, a l'igual que Andrés Martínez. Per la seva banda, Liberto Folch va apostar més per cobrir les veritables necessitats de la gent gran atès que una gran part de la població és gent de més de 60 anys. Laura Navarro va apostar per un Casal d'acord a les necessitats del municipi; Dany Ruiz es va decantar per la fondària i no pas per l'amplada de la piscina en resposta a quants més metres, hi haurà necessitat de més socorristes, mentre que Dani Cama es va aferrar a l'autoconsum i al manteniment del complex.

A la secció de territori i medi ambient, Lozano va parlar de la il·luminària LED, de la caldera de biomassa, de l'habitatge públic, i de la recollida d'escombraries porta a porta. Per a Sanabria, la il·luminària LED era un camí ja mig preparat del govern anterior a Esquerra i, sobre el porta a porta, la seva aposta seria un «model híbrid». A banda, Palau necessita esdevindre una vila neta i endreçada. Per a Martínez, el porta a porta no convenç, d'altra banda, aposta per pisos públics, a l'igual que va dir en Dani Cama. Per a Folch seria necessari un canvi d'hàbits per part de la població i per a Navarro seria primordial pensar en una alternativa als pals del cubells de la recollida porta a porta, sense oblidar-nos del no desenvolupament del polígon de Llevant. Com tampoc no al 4t cinturó, que en això coincideix amb Dani Cama, com a «línia vermella per a possibles pactes de govern». El POUM va ser un altre punt de desavinença o disconformitat: per a la CUP, s'ha de fer una revisió profunda, i per al PSC el va defensar al·legant que, quan es va aprovar al 2017, no va tenir cap vot en contra.

Sobre l'últim bloc, la seguretat, el nombre d'agents de la Policia Local va entrar al debat. Si per a l'actual equip de govern s'ha fet bona feina i s'ha incrementat el nombre d'agents, per a Demòcrates no són suficients, ja que malgrat que s'ha incrementat la dotació, és cert que uns quants han marxat per diferents raons. La mateixa visió des del punt de vista de Ciutadans; per a Sanabria, «sense seguretat no hi ha ni llibertat ni justícia social» i, potser, caldria tornar a tenir «serenos». Liberto Folch, en aquest sentit, va fer una crida al «seiem i en parlem».

La comparativa amb 2019

Al debat de Ràdio Palau va quedar palés per part de l'equip de govern que ens aquests últims quatre anys s'ha realitzat molta feina que en anys anteriors de govern socialista no s'havia fet. En vista dels resultats ha quedat clar que una part de l'electorat que en les eleccions del 2019 van votar PSC, ara han votat Esquerra Republicana. L'any 2019, els republicans van guanyar per pocs vots als socialistes, concretament ERC es va emportar el 27,15% dels vots —6 regidors— mentre que el PSC el 25,84% —5 regidors—.

En aquesta ocasió, ERC ha duplicat el nombre de regidors, de 6 a 12, mentre que el socialistes n'han perdut 2, quedant-se amb 3 regidors. per altra banda, Junts també n'ha perdut 2 i Cs n'ha perdut un. El dotzè regidor per a ERC és el que tenia el grup Primàries, que, al no haver-se presentat enguany a les eleccions, en teoria, hauria d'haver anat a Demòcrates.

Finalment, l'equip d'Oriol Lozano s'emporta 12 dels 17 regidors del consistori formant un govern de majoria absolutíssima. Però, com s'ha d'entendre això? Aquesta revista ha preguntat a diferents ciutadans i ciutadanes de la vila i, la gran majoria, van lloar la figura d'Oriol Lozano, com una persona afable, senzilla, humil i de tracte directe de tu a tu, entre d'altres qualitats. Això pot donar una pista del per què de la victòria d'ERC a Palau, atès que, si analitzem el resultat global a tot Catalunya, Esquerra ha perdut pistonada respecte del 2019. L'aclaparament de tants vots ha deixat fora del Consistori, quatre anys més, al Comuns i a la CUP. El cas de Demòcrates és més difícil d'analitzar ja que es van presentar a última hora.

Ara bé, tant socialistes com Junts hauran de fer una reflexió i un possible canvi de tàctica per a les eleccions de 2027 i recuperar el terreny perdut.

És digne de fer menció el resultat obtingut per Ciutadans, que n'ha aconseguit mantenir, al menys, un escó al Consistori dels 2 que en tenia, davant la debacle del partit arreu del territori: a tot Catalunya, 10 regidors, i un d'ells a Palau.

Primeres valoracions

Després del resultat electoral, amb l'àmplia victòria per als republicans, aquesta revista ha demanat als alcaldables una primera valoració d'aquests resultats, que compartim a continuació:

• CUP: «Els nostres resultats a les eleccions han estat dolents. Hem baixat en percentatge de vots i en vots absoluts, així que hem de ser autocrítics. La polarització entre ERC i PSC ens ha afectat, però també hem d'analitzar si el nostre projecte també ha estat una de les raons. Vam apostar per una campanya diferent, sense cartells i sense enviar propaganda a les bústies, però no considerem que aquest hagi estat un factor determinant».
• PeCP: «Palau ha estat un fenomen només comparable a poques poblacions, com per exemple, Ripoll, encara que no sigui el mateix partit. El que és difícil d'entendre es el 45% d'abstenció i deixar l'alcaldia en mans d'un partit que només té un terç del cens. Vol dir que dos terços estan amb altres 25% i la resta, sembla ser que els hi fa igual. Recordar que el partit que governarà a Palau, va votar en contra de la reforma laboral i de modificar la Llei Mordasa, en un exercici que creiem de supèrbia, «por mi ‘huevismo'...».
• Demòcrates: «Ha estat una sorpresa la davallada de vots de tots els partits i la conseqüent pujada d'Esquerra. A Demòcrates estem contents i donem les gràcies a tots els nostres votants, tenint en compte el marge de temps que vam tenir en tot el procés electoral».
• Cs: «Desde Ciudadanos valoramos el resultado con humildad, reconociendo que hemos perdido votos y agradeciendo a aquellos que nos han dado su confianza. Lucharemos para no defraudarlos. Respecto al resultado, destacar la sobre-representación que ha obtenido ERC y que no se corresponde con la idiosincrasia del municipio. Hemos minusvalorado la influencia y el ascendente de Oriol Lozano como alcalde, y nos hemos equivocado en el impacto que podía tener en el resultado, los errores de gestión de los últimos años».
• Junts: «Hem de reflexionar sobre la poca visibilitat que hem tingut sobre la feina feta i hem de prendre mesures de cara a la pròxima candidatura. Ha coincidit que la participació ha estat baixa, pujant la participació del jovent i, els nostres s’han quedat a casa pel descontent de les polítiques generals. Aquestes circumstàncies han provocat la davallada que hem tingut, sumat a la figura de l’alcalde, que ha fet una gran feina aquests 4 anys».
• PSC: «És evident que no és el resultat que voldríem ni pel que havíem treballat incansablement per generar una alternativa al govern actual. Ara toca fer una reflexió profunda dins de l'agrupació local i fer els canvis necessaris per encarar els anys que venen. Com sempre hem fet, vàrem felicitar l'alcalde Oriol Lozano la mateixa nit electoral per la victòria. El nou govern té tota la legitimitat per executar el seu programa de govern; però sempre recordarem que els grups de l'oposició tenim el deure legal i la responsabilitat pública amb els nostres electors de fiscalitzar al govern i incidir en aquells aspectes que no estiguem d'acord. Esperem que aquests pròxims quatre anys siguin anys de respecte entre tots els grups de l'Ajuntament.».
• ERC: «La valoració que en fem és molt i molt positiva. Han estat uns resultats històrics que són fruit de la feina realitzada durant aquests 4 anys. Ara toca tocar de peus a terra, continuar amb la mateixa passió i il·lusió que ho hem fet fins ara i seguir governant per a millorar el nostre poble».

JMP 11•06•2023