Agenda comuna per resoldre dècades de dèficits urbanístics
Una trentena de municipis impulsen una taula estable amb la Generalitat per afrontar la manca d'infraestructures bàsiques en centenars d'urbanitzacions i reclamar finançament i canvis normatius.
El territori fa front a un repte urbanístic arrelat des de fa dècades. El passat 4 de juliol, alcaldies i representants d'una trentena de municipis va acordar en reunió impulsar una taula de treball amb la Generalitat per abordar la situació de les urbanitzacions que encara presenten mancances estructurals. La taula es constituirà formalment al mes de juliol.
El problema no és menor: al país hi ha 1.535 urbanitzacions, i prop de 700 arrosseguen dèficits urbanístics, molts dels quals tenen l'origen en promocions dels anys cinquanta i seixanta. Això es tradueix en carrers sense urbanitzar adequadament, serveis incomplets o dificultats d'accés a infraestructures bàsiques, una realitat que afecta milers de famílies.
Segons va destacar l'alcalde de Palau, Oriol Lozano, la nova taula suposarà «un espai perquè els municipis puguin incidir directament en les decisions i traslladar les necessitats reals de la ciutadania». En la mateixa línia, Albert Pla, alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, va insistir en «la importància de disposar d'eines de finançament, incloent-hi un possible acord amb l'Institut Català de Finances».
Des dels municipis també es reclama un pla global amb criteris homogenis. L'alcaldessa de Teià, Èrica Busto, va defensar la necessitat d'un full de ruta clar que fixi prioritats i solucions efectives.
Tot i valorar positivament el compromís del Govern, les alcaldies adverteixen que caldrà concretar mesures i recursos per revertir una problemàtica històrica. El consens institucional és, de moment, el primer pas per transformar una realitat que encara condiciona el dia a dia de molts barris del país.
JMP 09•06•2026 | Font: Aj PsiP
