Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps
L'acte commemoratiu, per primera vegada a Palau i organitzat pel PSC local, va reivindicar a Pedro Casañas Codina, única víctima coneguda de Palau-solità i Plegamans a un camp nazi.
El PSC de Palau-solità i Plegamans va organitzar el passat 3 de maig un acte de commemoració del «Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts en Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya», una celebració que el Govern d'Espanya va instaurar l'any 2019. La data triada coincideix amb l'alliberament l'any 1945 del camp de Mauthausen - Gusen, a Àustria, on milers d'espanyols van patir l'horror de l'extermini nazi. En aquest camp van estar internats prop de 8.000 republicans espanyols que es van veure obligats a abandonar el nostre país. Desproveïts de la seva nacionalitat per decisió del govern franquista, van patir innombrables atrocitats i prop de 5.300 persones van ser assassinades a Mauthausen – Gusen i en altres camps de concentració nazis.
Segons paraules del primer secretari del PSC, Marc Sanabria, l'acte «pretén ser una llavor, un primer pas, per instaurar una commemoració anual de forma institucional del dia 5 de maig». En aquest sentit, Sanabria va destacar els esforços que ha realitzat la formació socialista local per recuperar la memòria historia la vila, amb la moció aprovada al Ple l'any 2019 pel restabliment de la memòria històrica dels assassinats pel feixisme nascuts a Palau-solità i Plegamans. Sanabria va cloure reivindicant que «la cohesió social i convivència són dos bens preuats que cal preservar per damunt de tot, i només des del respecte a totes les idees serem capaços de traçar un futur millor».
A l'acte va participar el diputat socialista al Parlament de Catalunya, David Gonzalez, que va incidir en que «no s'ha fet justícia amb moltes víctimes i no s'ha reparat la seva memòria i la de les seves famílies, i cal fer passos en aquesta direcció». En aquest sentit va destacar que «els socialistes tenim un bon historial al servei de la memòria democràtica al llarg de les darreres dècades ja que una societat que no reconeix els seu errors, esta condemnada a repetir-los en el futur».
Durant l'acte, també van participar familiars de víctimes del camp de Mauthausen – Gusen, que van voler compartir el dolor de la pèrdua que va suposar.
Teresa Padrós, neta de l'única víctima documentada de Palau-solità i Plegamans morta a un camp nazi, en Pedro Casañas Codina, nascut l'any 1895, va ser regidor de cultura de l'Ajuntament en representació de la CNT des de Juny de 1938 fins al final de la guerra civil a l'Abril de 1939. Es va exiliar a França i va ser traslladat el 25 de Gener de 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Al mes d'Abril el van traslladar al subcamp de Gusen on va morir el 21 de Desembre de 1941. Va deixar viuda a la seva dona Ana Fontcuberta i orfes als seus quatre fills: Martin, Juan, Jaime i Antonia.
Padrós va recordar que «abans no es parlava d'aquests fets, per no crear ressentiments ni odis». Va explicar, per exemple, que la seva mare, filla del Pedro, no li va demanar una fotografia del seu pare fins passats 90 anys. Padrós per finalitzar, va agrair l'organització de l'acte i va reivindicar la necessitat que les institucions recordin permanentment la memòria de les víctimes del nazisme i del feixisme.
També en l'acte va participar el veí de Palau, Liberto Folch, nebot de Joaquin Velilla Celma. Militant del Partit Socialista del municipi de Torrevelilla —Terol—, es va exiliar a França on va ser deportat al camp de Mauthausen. Va sobreviure, però la seva vida va quedar marcada i no va tornar a Espanya fins als anys 50.
Folch va fer una repassada de l'horror nazi que van patir els exiliats i el llarg periple que van fer per diferents camps de treball i de concentració al llarg de tota Europa. «La vida als camps de concentració anava d'un segon; cada segon era una oportunitat de vida o una oportunitat de mort» va explicar i va tenir un record a les «les dones i nens dels camps».
JMP 04•05•2022
