L′Alzina
L'artesà reparador de bicicletes

Amb més de mitja vida dedicada a la reparació de bicicletes quasi de manera artesanal, Àngel Sánchez, més conegut a la vila com a «Angelillo», ens obre les portes del seu petit local on repara bicicletes des de l'any 1984 i que, inicialment, també compaginava el taller amb la reparació de motos, però la crisi del ciclomotor que va coincidir amb la crisi econòmica de l'any 2008 va provocar que es dediqués al món de la bicicleta en exclusiva. Això sí, abans de poder entrar al taller, el mestre artesà ha de treure fora les bicicletes que té pendents de reparació i que torna a guardar al taller cada vegada que abaixa la persiana.

×

Sense rètol, sense nom de comerç, sense indicador de reparació de bicicletes... No n'ha tingut mai, de rètol?

No, mai no n'he tingut, no ho he necessitat!

Llavors, com s'ha corregut la veu de que està aquí ubicat aquest servei?

Suposo que la fama va per davant... Seriosament haig de dir que, probablement, el boca a boca ha funcionat bé.

Quan va començar a reparar bicicletes?

Vaig començar des de ben jovenet, amb catorze anys, al garatge de casa, vaig posar un cartellet en un troç de fusta que posava «es reparen bicicletes» i, els diumenges, els que sortien amb les bicis, me les deixaven i jo les reparava; comprava cables de fre i petites peces a un petit taller que hi havia al poble.

Així doncs, sempre s'ha dedicat a la bicicleta?

No, vaig començar amb això però al llarg dels anys he treballat de tot: operador de cinema, cambrer, carnisser, paleta, etc. He fet de tot. Ara bé, l'ofici de reparador de bicicletes l'he après jo sol, autodidacta amb l'experiència, i penso que és la millor manera d'aprendre.

Com es va donar a conèixer en un extrem del poble, on acaba La Sagrera?

Personalment no he fet córrer la veu, però, amb el temps, el boca a boca, com he comentat abans, ha funcionat a Palau, també a Caldes, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua. Tinc clients de Sabadell, de Terrassa, de Tordera. Fa poc vaig motoritzar una bicicleta i la clienta va quedar molt contenta i li va dir a una amiga seva de Sant Celoni, i també ha vingut. L'avantatge d'aquesta zona és que hi ha un pas de ciclistes des de Santa Perpètua, Mollet, La Llagosta o Montcada, en direcció a Sentmenat, passen per aquí davant.

Amb quines marques de components i de bicicletes hi treballa?

Portava diferents marques —GT, Stevens, Shimano— el que passa és que, amb el pas del temps, els distribuïdors han anat desapareixent, i els que queden porten marques de menor qualitat.

Per tant, intento sempre reparar abans de canviar la peça, que és el que fan d'altres, canviar peces. Jo, si puc, les reparo.

S'aplica també l'electrònica al món de la bicicleta?

Sí, ja fa temps! Principalment, el canvis. Ara són electrònics la gran majoria. Inclús alguns d'ells ja no porten ni cable.

També es dedica a la venda de bicicletes noves?

Sí, també ho faig, però sota comanda. És a dir, si el client me la demana, jo prenc nota i, depenent de la seva necessitat, li recomano un model o un altre, un tipus o un altre.

Quantes bicicletes repara en un any?

Bona pregunta... Jo puc dir-te que, mensualment, entre 50 i 60 reparacions.

Doncs, compta hi... Pensa que obro de dilluns a divendres, matí i tarda, durant tot l'any. Abans de la pandèmia, també obria dissabtes el matí.

Quin tipus de bicicleta és el més sol·licitat per reparar?

Sens dubte, la «mountain bike». És el tipus que més hi ha. Pensa que si no existís la «mountain bike» potser ja no tindria feina... Les bicicletes de carretera consumeixen molt poc recursos —pneumàtics, frens, etc—.

Què fa amb les peces substituïdes? Les recicla?

Les peces que són de ferro-alumini, les dono als ferrovellers i ells en poden treure alguna cosa de profit.

Amb els pneumàtics, tinc una mica de problema: per a reciclar-los en la deixalleria, des de fa algun temps, s'ha de pagar depenent del volum. Això no hauria de ser així segons la meva opinió.

Com va afectar al negoci el tancament forçós de la primera temporada de la pandèmia?

A mi, personalment, em va anar fantàstic. Amb el tancament, l'ajut que vaig rebre em va anar molt bé. A més, quan vam començar a sortir a fer esport, van sorgir bicicletes d'arreu i a l'obrir, vaig tenir molta feina.

Expliqui'm algunes anècdotes curioses amb tants anys d'ofici artesà.

Podria explicar-li moltes de curiositats, sobretot en l'època de les motos. L'última, per exemple, va ser la pèrdua d'un petit troç d'un dit amb un disc de fre.

Per què va deixar el món de les motos?

El canvi de normatives, la ITV, les assegurances, els impostos de matriculació i l'arribada de la crisi l'any 2008 van fer que el món del ciclomotor s'enfonsés. Per aquella època, vam muntar un club de ciclistes i «vaig veure la llum».

Què creu que ha passat amb els oficis artesans aquí al municipi, que pràcticament no en queden?

Avui dia costa més afilar un ganivet que comprar-lo nou. Mols dels tallers i serveis de reparació ja no reparen: substitueixen peces. La dinàmica de consum i fabricació a afavorit aquest tipus de pràctiques i han provocat que molts dels oficis artesanals de reparació hagin desaparegut. Jo sempre que puc intento reparar.

Quin consell donaria als artesans que queden a Palau o als i les qui es vulguin dedicar, fent un canvi de vida?

És complicat perquè avui dia tot és a base de diners i n'hi han poques de facilitats.

I a la ciutadania en general, quin consell els donaria per fomentar el comerç local?

És important fer ús del comerç local però reconec que avui dia ens ho estan posant una mica difícil en aquest sentit: grans supermercats, compres i vendes online. Seria convenient incentivar que el comerç local comporta el tracte personal, social i humà, a diferència dl comerç de grans superfícies.

JMP 04•02•2022