L′Alzina
Entrevista al nou alcalde de Palau, Oriol Lozano

Després de guanyar les eleccions municipals del passat mes de maig i una vegada investit alcalde en el decurs del ple extraordinari celebrat el passat dia 15 de juny, Oriol Lozano ens comenta algunes de les sensacions viscudes i de les encara poques decisions preses, però ens constata un dels seus objectius bàsics: assolir el major consens polític possible amb la resta de grups del consistori per poder desenvolupar una política que satisfaci àmpliament la majoria de ciutadans i ciutadanes del municipi.

Palau amb vostè al capdavant ha sofert, ha viscut un canvi important…

Bé, portaven 40 anys de governs de Convergència i socialistes i, evidentment, Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] ha experimentat una forta pujada, fruit del treball que fins ara ha dut a terme i que s’ha projectat als veïns i veïnes del municipi. La gent ha demanat un canvi, tot i que cal remarcar, que els socialistes també han pujat en nombre de vots i això s’ha de tenir també en compte. Nosaltres volem un govern de grans consensos, però essent realistes que la gent ha demanat un canvi.

S’ho esperava, vostè? Perquè una cosa era la tendència, la dinàmica alcista generalitzada d’ERC, i altra, el salt espectacular experimentat per la seva formació...

Tot i que la dinàmica si que era alcista i que esperaven uns bons resultats arreu, els socialistes també han guanyat a molts llocs on governaven. Aquí hi ha hagut un canvi, el qual s’ha assolit amb aquella dinàmica i també amb el treball de la secció local d’ERC, un partit que no havia tingut una representació com té ara en passar de 2 regidors [o d’1] a 6.

Com percep aquest canvi des de dalt de tot? I una persona jove com vostè, com ho veu?

Doncs que des del primer dia tothom vol parlar amb mi, uns per saber quins canvis farem, altres per gaudir de l’obertura de les finestres de l’Ajuntament. Ara el que volem és posar-nos al dia, aprendre el funcionament de l’administració pública, perquè tot és més lent... i adaptar-nos al procés per introduir, mica en mica, els canvis que volem dur endavant.

És que vostè ha passat, amb perdó, de ser una persona desconeguda pel gran públic a la màxima autoritat del municipi.

Tal vegada no sóc tant desconegut com havia pensat l’oposició. Sóc una persona nascuda a Palau. He estudiat i he participat en entitats esportives i culturals del municipi durant la meva infància, adolescència i joventut… La meva vida activa al municipi ha estat força activa, per la qual cosa, la definició, la paraula, possiblement no és desconegut, sinó que he passat de ser un ciutadà més a ser-ne el centre d’atenció de les activitats o el centre d’interès, fins i tot, quan vaig amb els meus amics.

Ha canviat la relació amb la ciutadania?

Sí, sí, però en positiu. La gent et para pel carrer i et felicita. Et manifesten que volen aquest canvi del que parlàvem abans. També és cert que, probablement, els que s’apropen deuen ser gent pròxima a nosaltres, però si que s’acosten i t’animen.

Bé, guanyades les eleccions, fou difícil arribar a un acord de govern amb JxPalau?

No, no fou difícil desprès de la primera ronda de reunions que vam tenir durant la primera setmana amb les forces que tenen representació. De les cinc possibilitats que es podien donar, ràpidament van veure i van descartar la pitjor per a nosaltres, la d’ERC a l’oposició. Així i sabent que no pactaríem amb els partits coneguts com els del 155, solament quedaven dues forces amb les que podíem formar govern, Junts per Palau i Primàries. Tot i que no teníem un Pla de Govern definitiu [estem treballant en el tema per presentar-ho a la ciutadania el més ràpid possible], l’acord amb JxPalau fou fàcil, ràpid, profitós i suficient perquè tenim moltes coses en comú i teníem la majoria que necessitàvem…

Segons l’acord assolit i vist des de fora, no us han demanat gaire cosa, bé, regidories…

El repartiment s’ha fet en funció del resultat electoral, però totes son regidories en les que nosaltres creiem molt. El resultat de les eleccions ens dona una força molt gran en passar de 800 a 1953 vots. La segona força fou el PSC, i JxPalau és la tercera força, a gran distancia nostra i això és el que ha quedat reflectit en el consistori i també en el nou govern. Amb tot, nosaltres portem una línia de treball transversal i, malgrat que cadascú te la seva àrea, treballem molt transversalment.

Esperava l’acceptació que va rebre de la resta del consistori i el «bon rotllo» viscut durant el ple d’investidura?

Bé, és possible que sigui pel canvi tant important que hi ha hagut. De fet, de les 17 persones que formem part del nou consistori, 10 som noves. I això es nota.

També hi ha un canvi generacional…

Si, si, efectivament. La mitjana de l’edat ha baixat significativament. Els dos aspectes incideixen en la voluntat de fer bé les coses que es van transmetre al ple. És evident que al llarg de la legislatura hi poden haver-hi discrepàncies i, inclús, alguna fricció, però la nostra intenció és arribar al major nombre de consensos. Hi ha també un altre factor positiu respecte a la passada legislatura, el nombre de grups del consistori és més reduït en passar de 9 a 5 grups.

Hi ha hagut cap problema en el traspàs de poders?

No, el traspàs allà on era necessari s’ha fet i crec que s’ha fet bé. Amb Sanabria, Rovira, Sanz… se que ha anat bé. A mi, no me n’han fet, perquè no era necessari. La Teresa es va oferir i també em va dir que la truqués, però no ha estat necessari.

I, una vegada a dalt de tot, com ho visualitza l’alcalde?

Veus moltes coses a canviar, però també veus que tot te un procés que s’ha de seguir. Hi ha un pressupost aprovat que s’està executant i en el que es poden introduir alguns canvis. Comencem a treballar de cara al pròxim pressupost, el de 2020 per impulsar la nostra política.

Així dons i partint de la base que no hi hauran grans canvis, tenint un projecte aprovat i els diners que es necessiten per realitzar les obres… quan tenen previst l’inici de la construcció de la tant amanida nova biblioteca?

Durant el primer trimestre de 2020, entre finals de març i principis del mes d’abril. Això segons les darreres converses amb els tècnics de la Diputació.

A l’acord assolit amb JxPalau també parlen de matisacions dels polígons de Can Valls i del sector de Llevant [gallecs].

Bé en tots dos casos tot està aprovat en el POUM. El que hem acordat és que tots dos grups defensarem el mateix. En el cas de Can Valls, que les parcel·les siguin més grans i en el cas de Gallecs tractar que es mantingui com fins ara, un zona rural protegida tal com ha defensat sempre ERC. De totes maneres, aquest és un àrea propietat de la Generalitat [INCASOL] i és amb ells amb qui hem de tractar. La idea és que no sigui solament una part del govern qui defensa aquesta opció, sinó que siguem totes dues parts.

Una tercera línia a considerar és el creixement de la població del municipi, evidentment també es recull en el POUM aprovat...

Sí, sí, però el POUM està aprovat i les modificacions que es poden introduir són puntuals i petites. A nosaltres el que més ens preocupa és que el creixement del nombre d’habitatges sigui respectuós i, essencialment, que tingui la seva part d’habitatges socials amb els que puguem donar resposta als joves de Palau. No volem que la gent de Palau se’n vagi a viure fora. Per això intentarem treballar en la construcció d’habitatge social durant aquests propers quatre anys.

Ja sabem, per les dates i les vacances, que els nous governs pràcticament no comencen a governar fins el mes de setembre, però aquí han pres unes decisions un tant singulars. Per una banda, han restituït l’inspector de Policia, i per altra, han col·locat a la façana de l’Ajuntament una pancarta amb la paraula «llibertat», que algú la va treure de nit…

Sí, és un grup de gent que ha vingut de fora i l’ha arrencat. La tornarem a posar. Nosaltres hem posat aquesta pancarta amb la paraula Llibertat, una paraula genèrica que suggereix moltes coses. Igual que serveix per demanar la llibertat dels presos, també serveix per a que els vaixells d’Open Arms puguin anar a rescatar les persones que s’estan morint al Mediterrani. Llibertat significa això, llibertat d’opinió, llibertat d’expressió. És el que volem des d’aquest consistori. Tot i que va pels presos polítics, també és cert que va molt més enllà.

Com s’entén la restitució de l’inspector que ha interposat diverses querelles contra l’anterior govern i l’Ajuntament?

Una de les primeres coses que vam fer desprès de prendre possessió fou estudiar aquest tema que s’arrossega des de fa temps i no pot continuar. Ens vam reunir i tranquil·lament vam demanar a l’inspector que ens donés la seva versió de la situació. Per altra banda, també vam demanar a Recursos Humans de l’Ajuntament tota la documentació i les resolucions de l’anterior alcaldia. Una vegada teníem coneixement de tot, ens vam reunir amb els advocats de l’inspector i de l’Ajuntament, els quals van assolir un acord. La resolució de govern no es més que l’acord assolit entre els dos lletrats. No podien seguir així. Nosaltres volem una policia que sigui útil per a la ciutadania.