Parlem amb... Sisco Ventura, al capdavant de 'Sisco Perruquers', que ara es jubila
Avui conversaré amb en Sisco, que als seus 65 anys, i amb quasi 50 anys d'ofici, ha decidit que ha arribat l'hora de fer un punt i apart: abaixar la persiana i jubilar-se. Un professional del sector de l'estilisme que, a més, està molt implicat amb el poble i amb l'activisme social. És membre de la plataforma Cuidem Gallecs - No al Polígon i dels CDR, i que, a més, en les últimes eleccions municipals, va formar part de la llista per la CUP.
■ Sisco, en una paraula... perruquer o estilista?
Barber! Vaig començar, com aprenent, de barber. Ni barber, ni perruquer, ni estilista: no m'agraden les etiquetes. Em sento una persona que cuida de la imatge capil·lar dels seus clients i clientes. Quan arribes a una edat te n'adones que continuem etiquetant i classificant la gent per homes, per dones, per tal i per qual... Mai no he sigut, ni he posat enlloc, unisex. Crec que es tracta de cuidar la part que em toca, que és el cabell. Estic titulat per la Generalitat com a Tècnic Superior en Afeccions Capil·Lars, i em podria haver dedicat a fer només tractaments capil·lars i d'altres malalties, però com que el que m'agrada és el tracte amb la gent, doncs sóc «perruquer», per dir-ho d'alguna manera.
■ Pots parlar de la teva trajectòria professional?
Vaig començar d'aprenent amb 16 anys a Sentmenat. Ara en tinc 65. Amb quasi 50 anys d'ofici, en tinc cotitzats uns 47 i escacs. Als 22 vaig formar part d'una societat de perruqueria, a Caldes, i hi vaig estar uns tretze o catorze anys, fins que, per raons personals, vaig decidir continuar en solitari i vaig aterrar a Palau... I, fins avui.
■ Podries concretar una mica més el perquè d'aquest canvi a treballar «en solitari»?
Realment, encara que no estigui bé dir-ho, la meva aspiració personal ha estat sempre gaudir de tot, de la feina, de la vida, etc. i el fet de treballar en una societat em comportava, no un excés de feina, però si, de vegades, un excés de relació personal amb els treballadors que no és la que jo volia, ja que, de tant en tant, havia de fer de «policia dolent». Però quan el meu pare va caure malat, va ser quan ho vaig veure clar: vull més tranquil·litat i viure més. No va ser una cosa premeditada. Al cap de 6 mesos ho vaig fer, posar-me en solitari. El que em fa feliç són les petites coses.
■ Com vas viure l'etapa de la pandèmia?
A nivell global, dur, perquè va ser molt dur per tothom. També amb certa il·lusió veient com la gent responia ajuntat els altres. A nivell personal, vam estar relativament bé, Vaig aprofitar per fer coses a casa, que abans no en tenia temps. A nivell professional i econòmic, al començament no entrava res, però quan te n'adones que pots viure amb uns mínims i et sents feliç, bé. Vaig tenir la sort de demanar tan sols l'ajut de la Generalitat de 2.000 euros.
■ Recentment has anunciat que el proper dia 23 Sisco Perruquers tanca les portes per jubilació. Per què ara?
Perquè vull viure aquesta nova etapa. M'hi he passat la vida dins de quatre parets. Perquè em trobo bé, perquè vull gaudir d'una altra cosa. En definitiva, vull fer una nova etapa. Podria continuar treballant, però si m'espero un temps més, potser no estaré també com ara per gaudir de la nova etapa.
La data, dia 23, va sortir d'una conversa, una nit amb la meva companya, parlant del tema i em va preguntar per què no ho feia Dijous Sant, a la qual cosa li vaig que que no, que hauria de ser el dissabte anterior, per tenir festa, per primera vegada, tota la Setmana Santa. Per això ho del 23 de març. Les curiositats de la vida, Sisco Perruquers es va inaugurar una Setmana Santa: tot un cicle...
■ Què faràs amb aquest local, una vegada que abaixis la persiana?
El local és de lloguer, no és meu, Buidaré el local i ja està, per això no he posat cap anunci de traspàs. Em fa molta mandra que vingui gent de la professió a pactar preus i de més. La meva intenció no és treure un profit econòmic per la jubilació.
■ Paral·lelament a l'activitat professional, juntament amb membres de la CUP i d'altres partits, vau muntar la plataforma Cuidem Gallecs - No al Polígon. Continua en funcionament la plataforma?
Sí, continua funcionant i estic, personalment, molt satisfet de la feina feta. Estem pendents de reunions amb l'Ajuntament, que a la vegada, també s'ha de reunir amb l'INCASOL i tot això, per veure com es pot tancar el tema. Poder conservar entorns naturals del municipi i de tot el territori, amb la saturació de les Vallesos, és molt important. No ens adonem però tenim els mateixos índex de contaminació que té Mollet, la setena ciutat europea amb més contaminació. Encara s'hauria de treballar més en aquest sentit.
■ En les darreres eleccions municipals, anaves el núm. 17 a la llista per la CUP. Malauradament, no vau tenir representació a l'Ajuntament. Quina és la sensació de Sisco Ventura en aquest sentit?
És molt fàcil. Hi van haver unes eleccions on la gent va creure que ERC mereixien la seva confiança i per això van votar. Nosaltres, que ja som un grup minoritari, a l'igual que ho van patir grups polítics més grans, també ho vam notar. Els nostres recursos són minsos. Com que pràcticament no publicitem, ni en xarxes, ens manca visibilitat tot i que, si algú vols assabentar-se del que fem, ho sap. Estem envers amb tot el que passa al poble, estudiem tots els documents, donem la nostra opinió, som sincers amb el nostre punt de vista i això no casa amb tothom. No canviarem el nostre tarannà per aconseguir vots.
■ Membre del CDR. Continues en actiu, o també et jubiles de tot?
Socialment, jo no em puc jubilar perquè va amb el meu caràcter. S'han venut moltes mentides sobre CDRs. Realment, CDR són unes sigles que va muntar gent per preparar i per defensar una idea. Hem continuat perquè ha hagut molta repressió i perquè feia falta. CDR, com tota la societat independentista, crec que està en un moment de desànim atès que l'Estat s'ho ha sabut fer molt bé, amb convivència dels grans partits que tenim a Catalunya, suposadament independentistes. Al seu moment es va menysvalorar l'Estat i ens crèiem que tot podria anar endavant. Crec que hi ha un «braser» completament disposat si mai torna a arribar un altre moment de conflicte o necessitat de treballar, farà el que sigui per ser-hi. Avui dia els CDR estem molt envers tots els nostres companys que no han fet res, que són gent del carrer i que estan imputats, o que han estat a la presó, per recolzar-los i estar amb ells. De vegades la gent parla: per què independentistes...? Sisco Ventura no és independentista: em fan ser independentista! Les fronteres em sobren. Realment, no vull un canvi de bandera... Jo vull un país diferent.
■ A què dedicaràs a partir del proper dia 23 el teu temps lliure? A les teves aficions? A la família?
A la família, per descomptat. Tinc un net i ara està de camí una neta i estarè encantat d'estar per a ells. També de fer coses a casa. O jugar a pàdel, o cercar bolets... Sóc una persona inquieta, que està a molts llocs i que fa moltes coses, i tinc ganes de poder-m'hi dedicar... i, segurament, fer alguna cosa nova, també, però per satisfacció.
■ Per acabar, on aniràs ara a tallar-te els cabells?
Tinc la sort que el meu germà, i també el meu nebot, són barbers, perruquers o estilistes, com els vulguin dir. Llavors no tindré problemes per tallar-me els cabells.
JMP 10•03•2024
