Parlem amb… Josep Maria Farnés Agramunt, advocat i aficionat a l'escriptura que acaba de publicar la seva primera novel·la
Avui conversaré amb en Josep Maria Farnés, advocat des de fa més de 12 anys, especialista en Divisió Horitzontal i Dret Civil, i membre del bufet familiar Immobiliària Farnés Advocats que, després d'haver escrit diversos relats curts, ara s'endinsa en el gran relat amb la seva primera novel·la, «L'Estocada de Plata».
Aficionat a la lectura i a l'escriptura des de ben jove, en Josep Maria ha col·laborat en diversos programes de ràdio i en algunes publicacions, a part de publicar relats en el seu blog «entreombres». Ara ha fet un pas més amb la publicació de la seva primera novel·la, «L'Estocada de Plata», en la que ens submergeix en el món inquisidor del Sant Ofici, noblesa i éssers vampírics en el marc madrileny del segle XVII.
■ Abans de parlar del teu llibre, què t'ha motivat per endinsar-te en el món del gran relat literari?
Suposo que, al ser aficionat a la lectura i al cinema, al final vas bevent una mica de tot i d'històries ben diferents. Anys enrere ja havia intentat escriure alguna cosa, però no li podia dedicar tot el temps que necessitava per desenvolupar una història amb una mica de longitud. Amb la pandèmia, va sorgir l'oportunitat: tancat a casa, sense poder sortir del municipi alguns mesos, vaig trobar aquest temps que m'havia faltat.
Em vaig posar davant de l'ordinador i vaig començar. Tenia ja diverses notes que havia anat prenent, per això, en un bloc. A més, ja havia fet de màster a jocs de rol amb els amics, fet que em va donar un petit bagatge a l'hora de crear històries. Una feina de quasi bé quatre anys amb aturades i arrencades.
■ Com ha estat el repte d'escriure aquesta novel·la?
És com anar al cinema, però amb la diferècnia que la pel·lícula te la muntes tu. Al final, tens una sèrie d'idees al cap, i les vas plasmant a l'escriptura. Quan crees un personatge has de pensar quin bagatge i rerefons té. Llavors te n'adones que una idea, que inicialment semblava fàcil, a l'hora de plasmar-la en el paper, has de pensar molt bé la situació i com ha arribat fins a aquí: no pot aparèixer com un bolet. El fet de donar coherència a tot el conjunt és el més complicat.
■ On han quedat les aventures al Castell de la saga Clariana?
A Ràdio Palau! De fet, continuem, una vegada al mes, junt amb el meu germà Pere, anan a la ràdio. Tot just ara acaba la saga Clariana i començarem amb el Castell sota la jurisdicció dels Sentmenat, ja a la recta final fins que el Castell passa a mans municipals.
■ «L'Estocada de Plata» és el títol d'aquesta primera novel·la, amb l'empara del segell «Círculo Rojo», dins de la Col·lecció Fantasia. Ha estat difícil trobar l'editorial per publicar aquesta obra?
No. La veritat és que no ho vaig mirar gaire. Un conegut meu, que havia autoeditat llibres amb aquesta editorial i li havia anat bé, me la va recomanar. Llavors vaig dir: provem-ho. I així vaig fer.
■ Què em pots dir del finançament d'aquesta primera edició: a càrrec de l'editorial o pel teu compte?
Com que és una autoedició, m'he fet jo càrrec de les despeses de la maquetació, de la revisió i correcció del text, i de la impressió. Posteriorment, amb la venda dels exemplars, la idea és recuperar la inversió i que em quedi un marge de benefici.
■ Madrid, segle XVII, la Inquisició, vampirs o no-morts, l'estocada de plata… què trobarà el lector en aquesta novel·la d'època, religió, noblesa i amenaces nocturnes?
Són diverses idees o històries que m'agradaven des de sempre. He barrejat el que són els duels de les narracions de capa i espasa, més pròpies de «Els tres mosqueters», «Scaramouche», o «El Capità Alatriste», amb una mica de les històries de vampirs que sempre m'han agradat, com «Dràcula» i les pel·lícules de la Hammer. Amb tot això, he volgut que la novel·la tingui una mica de tots els elements que m'agraden, amb lluites d'espases, vampirs, nobles… D'altra banda, el tema de la Inquisició m'ha donat una mica de joc. De fet, un dels protagonistes és un inquisidor, amb un toc sinistre en el marc del fanatisme religiós de l'època i l'amenaça constant de la «Omnipotent» Inquisició, amb aquesta llegenda negra que porten al darrere.
En sístesi, una història d'amor, d'amistat, de superació personal. Confesso que la vida de Lope de Vega, com a poeta i soldat, m'ha servit, segons com, d'inspiració per a la novel·la, a l'igual que la de l'inquisidor Alonso de Salazar Frías, a qui van apodar l'«advocat de les bruixes».
■ Sense afany de fer cap «espòiler», per què aquest títol?
Estaques de fusta, crucifixos, aigua beneïda, lluites amb espases… Com matar un vampir? Doncs amb una espasa de plata beneïda. D'aquí el títol…
■ Encara que no s'ha fet la presentació oficial, la novel·la ja es pot trobar a Amazon, FNAC o el Corte Inglés, entre altres. Quan faràs aquesta presentació i on?
La presentació la farem el dia 19 d'abril, a les 19 hores, a la Masia de Can Cortès. El llibre ja està disponible també a la papereria «Palau Paper». També hi seré, a la diada de Sant Jordi, a la tarda, a la Plaça de Ca l'Estruch, entre les 16:00 i les 19:30 hores.
■ Com a experiència, hi haurà properament un nou títol? O potser una segona part de L'Estocada de Plata?
Inicialment, la idea era que la història fos autoconclusiva. Això ho tenia clar: no volia enganxar el lector amb finals oberts. Continuar, podria continuar, encara que la novel·la comença i acaba. La idea no és deixar-la en intriga per a una propera publicació. Ara bé, si té molt d'èxit i això, potser m'hi fico i hi continuo, o no: dependrà del resultat d'aquesta primera història.
■ Finalment, molt breument, per què hauríem de comprar i llegir aquesta novel·la?
Primer, perquè he escrit el llibre amb molta il·lusió i molt d'esforç. També perquè és una història distreta i ràpida de llegir, i té una mica de tot: fantasia, elements històrics, romanticisme, escenes d'acció.
Després, pot agradar els aficionats a la novel·la històrica, encara que adverteixo que alguns aspectes els he exagerat o modificat una mica per quadrar la trama. Això sí, no he alterat la cronologia històrica, només alguns detalls com, per exemple, he posat els inquisidors vestits de negre, tot i que sabem que no era així, ja que l'hàbit negre els duien els benedictins i no era un tret distintiu dels membres del Sant Ofici.
JMP 26•03•2024
