Entrevista a Jordi Pujol, membre de la formació Junts per PsiP i actual regidor de Salut Pública, Sanitat i Consum a l'Ajuntament de PsiP
Avui entrevistem Jordi Pujol, director de qualitat d'una empresa especialitzada en polimetacrilat de metil, president de l'Associació Pessebrista i actual regidor de Salut Pública, Sanitat i Consum a l'Ajuntament com a membre de la formació «Junts per Palau-solità i Plegamans».
Avui entrevistem Jordi Pujol, director de qualitat d'una empresa especialitzada en polimetacrilat de metil, president de l'Associació Pessebrista i actual regidor de Salut Pública, Sanitat i Consum a l'Ajuntament com a membre de la formació «Junts per Palau-solità i Plegamans».
Què és Junts x PsiP-Junts?
›› Junts per PsiP ve de quan es va fer el segon mandat, que veníem de ser Convergència, després PDdeCat, vam intentar fer un grup de gent que fos independentista, progressista, i que li agradés fer un canvi, una manera de fer política diferent. Implicats en el poble, que la nostra prioritat fos el poble. D'aquí va sortir aquesta formació i, com que som afins al President Puigdemont, doncs som Junts per Palau-solità i Plegamans.
Quina és la procedència dels seus membres o militants?
›› Bàsicament, gent que havia militat a Convergència, alguns d'Unió —que crec recordar que ara no en queda ningú—, i, sobretot, molta gent independent. Vam intentar renovar i per una formació independent, afí a les idees que he comentat abans, però que no estigués vinculada a cap partit amb anterioritat.
Vostès no es defineixen com a partit polític i no segueixen cap disciplina de partit encara que estan inclosos dins del marc de JUNTS, que es descriuen com «un partit polític català independentista, transversal que aposta per la via unilateral i presideix el MHP Puigdemont». Em pot aclarir la diferència?
›› Nosaltres no vam néixer amb la voluntat de ser un partit polític de tota la vida i tancat, vam néixer com un grup que volia una manera diferent de fer política. Posteriorment, va aparèixer tot el tema de Junts. Sí que pensem que, al darrere, has de tenir algú amb certa força ja que si vals sol, moltes vegades és difícil arribar a tot, conèixer tot i dominar-ho tot. Per a nosaltres, el referent és Puigdemont. No som partit polític? Segons es miri, sí, és clar, oficialment som partit polític, encara que la nostra intenció és fer les coses de manera diferent a com les fa un partit polític tradicional; d'aquí que, en alguns Plens, ens posicionem de manera diferent a com la premsa diu que, a nivell nacional, el mateix partit s'està posicionant al respecte del tema a tractar.
També han incorporat a les seves files membres del PDdeCat. A les últimes Eleccions al Parlament, han anat per separat. Com es paeix això, des del seu punt de vista?
›› Com que, d'alguna manera, estem «desvinculats» del partit «partit», aquí, a Palau, la gran majoria vam fer el canvi quan es va escindir Junts del PDdeCat —pels motius que foren—, i es vam col·locar a la banda de Puigdemont. No hi ha massa més...
Al poble, vostès han format govern amb ERC. A priori, tenen molts punts en comú, fet que ha facilitat l'estabilitat d'aquest nou govern a PsiP. Aparentment, aquesta coalició sembla molt sòlida. Sabria explicar-me per què a nivell nacional és tan difícil aquesta coalició?
›› Encara que realment no ho sé, la meva impressió particular és que totes les coses depenen molt de les persones i, a la vila, les persones que en formem part del govern, em lluitat molt per a marcar-nos i defensar l'objectiu comú, aparcant tota la resta. No sé com estan, exactament, les negociacions a nivell nacional. A palau, vam fer un pacte per a la millora del que pensem, ells i nosaltres, de què és el millor per al poble, i en això estem.
A nivell nacional, ja vam veure que les coses entre Junts per Catalunya i ERC no anaven gaire bé en l'anterior legislatura. Ara, tornen a enquistar-se per a arribar a un pacte de govern, i el termini s'acaba el proper dia 26. Si al nostre municipi va ser tant senzill, per què no a nivell nacional?
›› La resposta va pel mateix camí que la pregunta anterior. Nosaltres no disposem de tots els detalls que està desenvolupant la cúpula. Jo, personalment, hagués preferit que les coses haguessin anat més de pressa, i m'agradaria que no es desaprofités l'oportunitat del 52% del vot independentista, evidentment. A Palau, la cosa va anar ràpida perquè les persones que en formem part teníem la idea clara d'anar a millorar el poble.
Creu vostè que es podrien repetir les Eleccions al Parlament al juliol?
›› Crec que no. Ara bé, només és la meva opinió.
Tornant al nivell local, què em pot dir del Pacte de Poble?
›› Bé, estem a la meitat de la legislatura i l'anem complint en la mesura del possible. Hem de tenir en compte que hem patit una pandèmia, cosa que ningú no es podia imaginar ni en els seus pitjors somnis... En hem defensat, penso, força bé, comptant amb tothom, evidentment, fent tots els esforços i més, per arribar a tots els ciutadans del nostre poble i continuem treballant força bé, complint tot el que està estipulat en el Pacte de Poble.
Va ser difícil arribar a un consens amb les altres forces polítiques?
›› La veritat és que no. Hem tingut diferències, però en el fons, a nivell local, penso que tothom s'està enfocant en millorar la vida de les persones i, com que el Pacte de Poble el que porta és justament això, no ha estat gaire complicat. Evidentment, hi ha matisos: l'oposició fa la seva feina; des del govern saps la realitat del que tens i, de vegades, no es pot fer tot allò que vols. En definitiva, va anar i ho està fent força bé.
A les últimes Eleccions Municipals, els seus punts forts del programa electoral van ser, principalment, foment i suport d'instal·lacions per a la Gent Gran dignes i adients, desplegament del reglament de la Participació Ciutadana, recuperació del projecte de la Piscina Municipal, el Pla d'Habitatge Social per a joves, campanyes pro civisme i seguretat, millora del sistema de recollida d'escombraries, aplicació mòbil per a informar i rebre informació. De totes aquestes promeses, algunes ja estan funcionant. Què em pot dir de les altres, per exemple, de la piscina municipal?
›› Crec que el tema de la Piscina Municipal és un punt que està funcionant. El que nosaltres vam dir que iniciaríem els moviments i estudiar el tema; i així s'està duent a terme. Òbviament, la Piscina Municipal no pot ser una realitat dins d'aquest mandat, però s'està encaminant prou bé per a que sigui una realitat en els propers mandats; el proper, segurament. A l'igual que el seu dia la Biblioteca, així s'està treballant el tema de la Piscina municipal.
Podria desenvolupar el significat per a Junts de les 3 premisses: al servei del poble, transparència, i participació real?
›› Bàsicament, transparència és el que estem fent. No amaguem res del que hi ha, no reservem diners ni res pensant en properes eleccions. Un govern que fa molta feina des del primer dia, a mesura del que li ha estat possible perquè, repeteixo, el tema de la pandèmia ens ha trastornat a tots i es van haver de destinar diners per a coses que no estaven pensades i, evidentment, les coses han anat com han anat, però la transparència és una realitat. En referència a la participació, ens ha costat una mica ja que tot és molt lent, ens ha limitat la pandèmia i fem el que podem. Hem contractat un tècnic de participació, que ha començat ara fa poc, fet que ens ajudarà a impulsar aquest tema, tot i la dificultat que tenim per arribar a la població. En el Pla de Salut, per exemple, que vam fer una enquesta, que va sortir al Butlletí i que es va repartir a totes les llars del municipi, només vam rebre 168 respostes d'un total de 15.000 habitants. Sí és cert que el foment de la participació no la hem pogut fer presencialment. Sobre el servei al poble, òbviament és el que estem desenvolupant.
Com a responsable de la Tinença del Territori i de la Regidoria de Salut Pública, Sanitat i Consum, com s'ha gestionat des de la regidoria l'actual crisi sanitària?
›› La regidoria es diu Sanitat i Salut Pública, però, realment, les nostres competències en salut, pròpiament, els ajuntaments no les tenim, les té la Generalitat. Però sí que hem intentat des del primer dia que vam conèixer la pandèmia i el confinament, els tècnics han invertit moltes hores transversalment, no només en Salut, sinó també en les altres regidories. Hem estat en contacte directe amb la Generalitat, traspassant tota la informació que s'hi generava. Per una altra banda, des de la regidoria de Serveis Socials, s'ha donat suport a tota la població que, per exemple, no podia sortir a comprar, comptant, constantment, amb la ciutadania, repartint mascaretes, menjar, etc.
Quan preveu la recuperació de la «normalitat» a l'atenció primària?
›› Dependrà molt de com evolucioni la pandèmia. Si realment, a finals de la tardor, la gran majoria estarem vacunats, espero que cap a finals d'any o inicis del vinent, les coses es vagin regularitzant i normalitzant.
Quines millores plantejarà la seva regidoria en els propers dos anys fins al final d'aquesta legislatura?
›› Les millores són les que estan al PAM —Pla d'Acció Municipal—, que és en el que es vam comprometre i en el que hi estem treballant. A més, mirar de millorar tot el que és Salut Pública des del punt de vista de plagues, tinença d'animals i, com no, el tema estrella, el Pla Local de Salut i treballar en les accions que d'enllà surtin i desenvolupar-les adientment. En consum, continuar amb la feina que actualment fem, intentant que ens coneguin més, i que les empreses que no estan complint els serveis que prometen, fomentar que es compleixi, a banda de que el consumidor pugui recuperàr això. Amb les petites empreses locals, això funciona molt bé. Amb les grans, com Telefònica o Endesa, tot s'allarga molt, sent molt complicat. A més, per la pandèmia, hem tingut problemes amb les empreses relacionades amb el turisme, transport aeri, etc. També, des de Consum, ajudem els nostres botiguers i les nostres empreses a donar millor servei, ja que els repercuteix directament als seus negocis, i no tan sols l'ajut al consumidor.
En diverses ocasions, vostè s'ha mostrat com un gran defensor del «Correllengua», per fomentar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l'ús social. Què em por comentar al respecte?
›› L'amor que sento per la nostra cultura i per la nostra llengua és el que em fa divulgar aquesta defensa del Correllengua. Veig que costa mantenir-la, que costa que s'utilitzi més del que es fa actualment, perquè, diguin el que diguin, a les escoles no s'utilitza tal com es difon, sobretot als patis, amb els amics, i li parlo amb experiències molt properes —hi ha moltes relacions que encara són en castellà—. No és que em preocupi excessivament, encara que hi ha dues coses al nostre país molt importants i que s'han de preservar: la cultura pròpia i la seva conducció a través de la llengua, d'una banda, sent una riquesa que no podem perdre, però no només el català, sinó totes les llengües i variants que es parlen arreu del món, i el que no entenc és que, aquí, es vulgui anar en contra. No es permet que entri a Europa, no es permet que entri als temes judicials... És una riquesa, n'hauríem d'estar tots de satisfets. D'altra banda, el que trobo a faltar al nostre país és parlar anglès. El castellà i el català ells parlen tots els nens i nenes. Ara bé, l'anglès, ja no es domina de la mateixa manera. Si pensem que ens d'obrir a Europa, és molt important que les noves generacions dominin l'anglès. M'agradaria que el sistema educatiu s'encaminés per a que les noves generacions dominin perfectament l'anglès.
Per a finalitzar... Encara queda la meitat de la legislatura però, creu que a les properes eleccions podran superar els 984 vots obtinguts el 2019?
›› L'experiència em diu que és millor anar a veure «una bola de vidre» que no pas el que puguis fer o deixar de fer. La ciutadania és sobirana, la democràcia s'ha de respectar. S'intenta fer les coses bé amb l'ànim de que es pugui superà aquest llindar. Es treballa per a això, encara que el que veritablement importa és fer coses que perdurin, que s'encarrili millor el futur, que la gent pugui viure millor i, a partir d'aquí, que la ciutadania faci el que consideri que ha de fer.
JMP 07•05•2021
