En temps de coronavirus: Entrevista a Jonathan Baño, propietari de ’Quiosc Pavelló’
Avui comptem amb en Jonathan Baño, al capdavant del Quiosc Pavelló, també afectat per la crisi econòmica i sanitària provocada per la Covid-19.
Jonathan, quan va haver de tancar el negoci? I, si no va tancar, quina ha estat la reducció de la seva facturació?
Nosaltres vam tenir la botiga oberta durant tot el confinament, perquè els quioscos formaven part del llistat de serveis bàsics que podien obrir, però amb un horari reduït.
La nostra facturació, en un primer moment, es va veure afectada, bàsicament perquè les empreses i els bars on portem el diari van suspendre el servei o van haver de tancar. Però he de dir que paral·lelament van créixer les vendes de material de papereria, jocs, llibres..., és a dir, articles per a què els menuts de la casa estiguessin entretinguts. Per tant, en el còmput general, no hem percebut una reducció molt dràstica de la facturació. He de dir, també, que el confinament va comportar l’ajornament de la diada de Sant Jordi, que, per els llibreters, és el dia de més venda de l’any.
Quin dia ha tornat a treballar «normalment» i en quines condicions dins de la «nova normalitat»?
Bé, la «nova normalitat» suposa, com a tots els comerços, seguir unes pautes estrictes de desinfecció d’espais comuns, de l’obligació d’entrar amb mascareta al local, utilitzar gel hidroalcohòlic abans de tocar cap article de la botiga. A més, hem col·locat una pantalla protectora al mostrador, per a estar més segurs.
Ha hagut de presentar algun ERTO?
No, en aquest moment nosaltres no tenim treballadors aliens al negoci.
Ha sol·licitat algun tipus d’ajut econòmic?
Per sort, no ens ha estat necessari sol·licitar cap ajut econòmic. El fet d’anar treballant aquests mesos ens ha permès continuar afrontant els pagaments.
Quin serà el futur més immediat per al negoci?
Feia temps que estavem apostant per una canvi d’orientació al negoci, dedicar més espai als articles per a la canalla. Des de llibres fins a Playmòbils, jocs i manualitats pensats per entretenir, però també per aprendre. El confinament ens ha fet veure que aquesta línia és la que hem de seguir, la premsa i les revistes han patit una forta caiguda, cada vegada més gent es manté informat a través dels canals digitals.
Quan calcula que «recuperarà» el ritme i/o rendiment habitual?
Crec que és aviat per a fer previsions, encara no està clar si hi hauran rebrots importants, si hi hauran nous confinaments… Ara és hora de viure el dia a dia, d’esperar que la gent pugui anar recuperant el lloc de treball i que la crisi econòmica no sigui molt dura.
Podria donar al lector algun consell i/o crida esperançadora de suport?
Bé, esperança sempre n’hi ha… això passarà, com tot. Crec que ens hem de quedar amb els aspectes positius: la solidaritat de la gent, l’organització de col·lectius per ajudar a aquells que ho necessiten… I com a comerciant, crec que la crisi sanitària ha creat consciència de comerç de proximitat. Hem vist els carrers buits, amb pràcticament tot tancat, i crec que això ha fet reflexionar a la gent de la necessitat de comprar al poble, de mantenir la vida al carrer.
