L′Alzina
Xerrada de Carod-Rovira organitzada per la Fundació Folch i Torres

J. L. Carod-Rovira va participar en una xerrada organitzada per la Fundació Folch i Torres arran d’una publicació feta a un diari digital, amb el títol «L’altre Folch i Torres», en el centenari de la commemoració de la primera representació d’«Els Pastorets», de Josep M. Folch i Torres, el 24 de desembre de 1916.

La Fundació Folch i Torres, entitat encarregada d’aplegar i de conservar l’Arxiu-Museu amb les obres i el material bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim, i de difondre el coneixement de les seves obres, així com de les seves personalitats i accions en el camp de les lletres, les arts i la pedagogia, va convidar en Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat, exconseller en cap, exdiputat d’ERC i filòleg, a participar en una xerrada per a divulgar la vessant política i poc coneguda de Josep Maria Folch i Torres, novel·lista, narrador i autor teatral, considerat el creador del teatre català per a infants.

Encara que l’esdeveniment s’havia de realitzar a la seu de la Fundació, el castell de Plegamans, la pluja va obligar a canviar la ubicació de l’acte; la sala Polivalent del Centre Recreatiu va acollir la xerrada i la cinquantena de palauencs i palauenques que hi van assistir.

Aquesta xerrada estava prevista, originàriament, per al mes de març, però la crisi sanitària provocada per la Covid-19 va obligar el seu endarreriment fins el passat 18 de setembre. Durant tot aquest temps de confinament, la Fundació ha continuat treballant dins del marc de la situació actual.

La idea de compartir amb els vilatans i vilatanes «l’altre» vessant més política d’en Josep M. Folch i Torres neix arran de la publicació que Carod-Rovira va realitzar en un mitjà digital coincidint amb el centenari de la primera representació d’«Els Pastorets», al desembre de 2016 on ens mostrava una visió més política i desconeguda de Folch i Torres —enllaç a la publicació: article—.

L’altre Folch i Torres

J. M. Folch i Torres, segons paraules de Carod-Rovira, «va ser el primer escriptor català de masses, comparable a Àngel Guimerà. Milers de catalans van llegir els seus escrits a ‘El Patufet’ i d’obres narratives que van adquirir un gran èxit com ‘Joan Endal’, ‘Les aventures extraordinàries d’en Massagran’, ‘En Bolavà detectiu’ o ‘Per les terres roges’».

Carod-Rovira ens va mostrar la vessant més política i social de Folch i Torres. Va tenir gran compromís de país i una especial sensibilitat amb els temes socials, ja que, arran de la fallida de l’empresa del pare, va haver de conviure amb els més necessitats una temporada. Aquest sentiment el va acompanyar tota la seva vida.

Detingut juntament amb una trentena d’assistents a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, l’11 de setembre de 1901, acusats de reunió il·legal, indultats dies més tard pel jove monarca Alfons XIII, amb motiu d’arribar aquest a la majoria d’edat. És a partir d’aquell moment quan Folch i Torres comença, d’alguna manera, el seu activisme polític. Membre i president per aclamació de «La Reixa», entitat adherida a la Unió Catalanista, va publicar una sèrie d’articles a la revista «La Renaixença»; també va dirigir «La Tralla», setmanari satíric d’orientació independentista. membre d’«Els Pomells», organització nascuda arran de la mort per la vaga de fam de Terence MacSwiney, dirigent destacat del moviment republicà irlandès.

Amb l’arribada de Primo de Rivera, en primer lloc i, posteriorment, el triomf de la dictadura de Franco, va propiciar que totes les expectatives sociopolítiques de Folch i Torres quedessin esbiaixades, passant a un «un veritable exili interior», que va durar fins a la seva mort, el 1950, enmig de veritables limitacions econòmiques per subsistir, atesa la seva condició d’escriptor de masses en català.

L’acte va cloure amb unes paraules de l’alcalde, Oriol Lozano.